
VOX vol declarar assassí a Companys
El diputat de VOX Sr. Ignacio Garriga, abans militant del partit Popular, no va tenir millor idea fa uns dies que presentar al Parlament de Catalunya una petició per declarar assassí al president Lluís Companys. Assassí i responsable dels milers de morts de gent d’ordre i capellans a Catalunya durant la guerra civil. La seva pretensió va ser desestimada.
VOX, Ignasio Garriga, ignora molts fets sobre Companys
El Sr. Ignacio Garriga ignora molts fets de la veritable història del president Lluís Companys. És notori que no coneix la història ni els fets del president afusellat al fossar de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940, després d’una condemna a mort en un sumaríssim militar.
El monjo de Montserrat Hilari Raguer, mort el setembre de 2020, expert en història uns anys abans va dictar una conferència a Barcelona justament sobre Lluís Companys, destacant la seva àmplia tasca en la salvació de religiosos i persones no vinculades al règim republicà. Aquest sol fet ja l’honora vist el que passava en plena època revolucionària a Catalunya.
El cas Lluís Companys continua sense ser resolt, perquè judicialment no s’ha anul·lat la seva sentència a mort. Un sector social espanyolista el segueix tractant com un president assassí, com valorava el diputat Ignacio Garriga fa uns dies al Parlament de Catalunya.
Lluís Companys va ser un lluitador per les llibertats
L’Assemblea General de les nacions Unides del 22 de juliol de 2014 va analitzar l’informe de la Missió a Espanya A/HRC/27/56add, constatant la violació sistemàtica i greu dels drets humans durant la guerra civil i la dictadura del general Franco.
El Relator especial Pablo Greiff valorava positivament les passes donades per anul·lar judicis i condemnes per reparar les víctimes, ja que la reparació és un pilar del sistema democràtic superador de la dictadura.
Lluís Companys va ser un president precipitat en altres aspectes polítics com va passar el 6 d’octubre de 1934, que Josep Tarradellas no va aprovar, distanciant-se d’ell. Però no va deixar de ser un lluitador per les llibertats i el respecte als drets dels treballadors, que defensava com advocat laboralista abans de ser president.
Caràcter injust i il·legítim de les condemnes
La llei 52/2007 va declarar el caràcter injust i il·legítim de les condemnes dictades per las dictadura en ocasió de la guerra civil i sota la dictadura del general Franco. Però excepte la declaració legal, la sentència no ha estat mai revisada ni anul·lada.
És cert, però, que s’han reconegut poc les altres víctimes de la guerra civil, la gent que va passar per les txeques o assassinada a la carretera del Tibidabo, i els que van ser condemnats per tribunals populars com a suposats feixistes, sense ser-ho, i empresonats els anys de guerra.
Però aquesta realitat no justifica que es declari assassí el president Companys. L’Estat ja va facilitar reparacions econòmiques. Un futur memorial de la història passada haurà sense dubte de tenir en compte totes les situacions. Però cap superior a l’altra. La reconciliació dels antics bàndols enfrontats militarment implica venerar la pau i que se sàpiga la veritat, sense odis ni rancúnies.