A Canadell no li interessen eleccions a la sortida d’estiu, i no serà per el rebrot de la Covid 19. Ara convé allargar el moment d’una legislatura que es considera esgotada.
Per què allargar la legislatura? Per fastiguejar Iceta i C’s? Es justifiquen diputats sense feina parlamentària? On són les conferències, articles i llibres de reflexions i assaigs polítics dels diputats del Parlament?
El Sr. Canadell és empresari i ara vol fer de polític. La política no es pot dur com una empresa i la Cambra de Comerç no és el lloc per decidir com ha de ser la política catalana si abans no recupera les empreses que van marxar per por a la independència.
L’independentisme es va fer amb la Cambra, però no és la política ni l’aspiració tradicional de l’empresariat català pactista que la Cambra representa.
El Cercle d’Economia que és un altra eix de pensament empresarial, del que Jordi Pujol va ser soci, sap que no està tot a punt i trigarà a estar-ho per fer de Catalunya el 28 estat de la UE.
Tal com van les coses hi ha desunió. El 27-0-2017 va ser la mostra d’un fracàs polític que va tirar enlaire el sacrifici de l’1-O. No es va valorar prou la capacita de resposta de l’Estat i el seu aparell judicial amb l’abonament del sistema mediàtic pro hispànic.
És cert que l’Estat, com diu Puigdemont en la seva entrevista al diari ARA del 25 de juliol, no presenta cap alternativa a la independència que es reclama des de Catalunya. També és cert que la Taula de Diàleg és un instrument que sembla condemnat a no seguir. Pedro Sánchez clarament ha incomplert la seva paraula amb Catalunya deixant passar tot el mes de juliol sense convocar-la.
L’Estat no vol sentir parlar de transició democràtica i de negociació amb Catalunya. Això Canadell ho sap per la seva experiència com a president de la Cambra. Convé que no s’equivoqui i no acceleri més la desconfiança en el govern de Catalunya i deixi que sigui el poble en les futures eleccions qui decideixi lliurement el camí a seguir.