Tómbola com a nou model

Pactes contra natura, desallotjaments dels uns i dels altres, agitació i descontentament dels electors que se senten defraudats. Dretes donant suport a gent d’esquerres, gent d’esquerres donant suport a qui sigui per desbancar els republicans ha sigut la mostra del Totum Revolutum d’aquestes darreres eleccions municipals.

Ajuntaments reconvertits en paraigües de posicions conservadores que lliuraven el poder a grups d’esquerres no independentistes han produït la crisi política més impactant en Ciutadans i el paper d’Albert Rivera.

La paraula exacta d’aquesta tómbola és la acció de desbancar el que ha guanyat, però no ha obtingut els vots necessaris per imposar-se.

A Barcelona ha començat el ball de càrrecs i sous, des de 100.000 euros. Manar dona més drets econòmics i control d’empreses municipals que estar a l’oposició, sembla.

Els partits també s’ho noten. Perdre càrrecs equival a perdre diners i finançament. Perdre càrrecs que no es puguin recol·locar és un desencadenant de problemes i de gent que passa a l’atur. És el preu de entendre les institucions com llocs de treball temporal permanent.

Es pensa en guanyar, però no en perdre. No sabem si els partits han superat els temps de la societat patriarcal i s’han adaptat a la revolució tecnològica.

No veiem consens polític a les forces polítiques catalanes per instaurar una República Catalana. Més aviat ens trobem amb el contrari.

El que passa a casa nostra coincideix amb una nova crisi mundial. Ara per qüestions comercials i també militars. Però ningú hi pensa a l’hora de fer-se amb la cadira i el bastó de comandament. Ja no recordem la crisi que va anar del 1974 fins el 1984, ni la del 2008 que encara arrosseguem.

Es fan les coses amb perspectiva històrica, política i econòmica? Donem per fet que seguirem essent un país sense Estat tot i la consistència que podem desenvolupar?

On queda doncs el nacionalisme democràtic català? És la tómbola política el noi model polític català? És també una tómbola la política catalana?