Terra i humanitat destí comú, nou paradigma

Diverses amenaces són apuntades des del neoliberalisme econòmic sobre el sistema-vida i el sistema-terra: l’holocaust nuclear, la catàstrofe ecològica del escalfament global i de la escassetat d’aigua potable, la catàstrofe econòmica/social sistèmica amb la radicalització del neoliberalisme que produeix una acumulació extrema a expenses d’una pobresa astoradora, la catàstrofe moral amb la falta general de sensibilitat cap a les grans majories de sofriments a causa del neoliberalisme depredador i salvatge que ignora el bé comú i la legítima igualtat d’oportunitats, la catàstrofe política amb el ressorgiment mundial de la dreta autoritària i la corrosió de les democràcies plurals, situades en el paradigma de desautoritzar Thomas Picketty, Naomi Klein i la denuncia de la doctrina del xoc, Noam Chomsky, i tantes i tants des d’altres llocs del món, que lluitem per un món més just. Tal i com estan la Terra i la Humanitat no poden continuar així, a risc de patir un  un armagedón ecològic i social.

Els diferents centres científics que monitoritzen sistemàticament l’estat de la Terra, atestigüen que d’any en any, els elements principals que perpetuen la vida (aigua, terra, aire, fertilitat, climes i altres) es deterioren dia a dia. Quan s’aturarà això?

El 29 de juliol de 2019 es va arribar al dia de la sobrecàrrega de la Terra (El seu acrònim en anglès Earth Overshoot Day o en francès jour de surcharge de la terre) significa què, en aquesta data, ja s’han consumit tots els recursos naturals disponibles per aquest any. A partir d’aquest dia, i dins de la comptabilitat del any en curs, el nostre Planeta Terra entra en numeros vermells i en descobert bancari: com arribar a desembre? Si insistim en mantenir el consum actual, tenim que aplicar la violència contra la Terra obligant-la a donar-nos el que ja no té o no pot reemplaçar. La seva reacció a aquesta violència s’expressa per els diversos fenòmens ecològics i socials ja mencionats, especialment per l’augment del diòxid de carboni i sobretot el metà (23 vegades més danyí que el diòxid de carboni) i per el creixement de la violència social, ja que la Terra i la Humanitat constitueixen una única entitat relacional.

O canviem la nostra relació amb la Terra Viva i la natura, o segons Sigmund Bauman, “engrosarem el seguici d’aquells que es dirigeixen cap a la seva pròpia tomba” Aquesta vegada no disposem d’una Arca de Noè en la que ens puguem refugiar.

Necessitem assumir urgentment un tipus de diferent de relació amb la natura i la Terra, contrari al model dominant neoconservador del benefici de uns pocs sobre el bé comú global, generador, aquest, de les simbiosis de llibertat, responsabilitat i fraternitat. Ens fa falta dir que es necessita un nou paradigma de produir, distribuir, consumir i viure en la mateixa Casa Comuna, per això el bé comú és global a nivell planetari, cosa que no defensa el neoconservadorisme mundial instal·lat en la fal·làcia mentidera i depredadora contra la democràcia i el conjunt de la humanitat. El canvi exigeix construir alguns nous pilars que siguin els ciments que suportin el nou paradigma. Del contrari, repetirem sempre el mateix i de pitjor manera. És com si volguéssim curar les ferides de la Terra només posant venetes sense arribar al fons del problema, i fer la extirpació necessària per a retornar a la humanitat, allò que una minoria enriquida i egoista, ha fet per tal de provocar una bretxa molt gran entre rics i pobres, que ha de ser revertida.

Una visió espiritual i diferent del món i la seva corresponent ètica. Potser no tingui massa a veure amb la religiositat, sinó com una nova experiència de la realitat, una determinada sensibilitat i un esperit diferent. La Alternativa és aquesta:

O ens relacionem amb la Natura i la Terra com si fossin un bagul de recursos per a la nostra explotació i us, volent sotmetre-les als nostres propòsits (i malauradament aquest és el paradigma actual).

O ens relacionem sentint-nos part de la Natura i la Terra, amb adaptació als seus ritmes, no per sobre sinó al mateix nivell que totes les criatures, amb la consciència de cuidar-les i protegir-les per a que continuin la seva existència i donant a la Comunitat de la Vida, de la que som membres, tot el que necessiten per a viure i seguir co-evolucionant. Aquest és el paradigma alternatiu que implica respecte i veneració, ja que formem un tot orgànic dins del qual cada ésser humà té un valor en si mateix, independentment del us que li donem, però relacionat sempre amb tots  els demès.

Aquesta Nova Sensibilitat i espiritualitat diferents, constitueixen el nou paradigma, que pot donar lloc a un altre tipus de civilització, integrada en el conjunt, i una altra manera de habitar la Casa Comuna. Sense aquesta sensibilitat/espiritualitat i la seva traducció en una ètica ecològica, no podrem superar el caos “caòtic” actual. Reiterem fermament: tot dependrà del tipus de relació que establim amb la Terra i amb la natura: ja sigui de us i explotació, o de pertinença i convivència, respectuosa i cuidadora amb el Planeta Terra.

Anar al rescat del cor, l’afecte, la empatia i la compassió. Aquesta dimensió del Pathos ha estat oblidada sistemàticament en nom de la objectivitat de la tecnociència. Però en ella nien l’amor, la sensibilitat cap als demès, l’ètica dels valors i la dimensió espiritual. La tecnociència ha produït una mena de lobotomia en els éssers humans que ja no senten els seus crits. Els tecnòcrates de la ciència s’imaginen que la Terra és un simple rebost d’aliments infinits al servei de un projecte de enriquiment infinit. Un Planeta finit no suporta un projecte infinit. Hem de saber passar d’una societat industrialista i consumista que esgota la natura, a una societat que conserva i cuida tota la vida i exerceix un consum responsable i compartit.

Prendre seriosament el principi de la cura i de la precaució. O cuidem el que queda provinent de la natura, regenerem tota devastació i impedim noves depredacions, o el nostre tipus de societat tindrà els dies comptats.

La precaució exigeix que no es prenguin mesures ni es realitzin experiments amb conseqüències incontrolades. A més, la filosofia antiga i moderna ja ha vist que la cura pertany a la essència humana, i més: que és la condició prèvia necessària per al sorgiment de qualsevol ésser. També és la guia anticipada de tota acció. Si la Vida, també la nostra, no es cuida, cau malalta i mor. La prevenció i la cura en el camp de la nanotecnologia i de la intel.ligència artificial autònoma. Aquesta, amb els seus algoritmes de milions de dades, pot prendre decisions, sense el nostre coneixement, i penetrar als arsenals nuclears, activar les ogives i llençar-les, posant el final a la nostra civilització.

El respecte a tots els éssers humans. El respecte imposa límits a la voracitat del nostre sistema depredador i consumista. Qui millor va formular una ètica del respecte fou el metge i pensador Albert Schweitzer (+1965). Ell va ensenyar: La ètica és la responsabilitat i el respecte il.limitat per tot el que existeix i viu.

Actitud de cooperació i solidaritat. Aquesta és la llei bàsica del univers i dels processos orgànics. Totes les energies i éssers humans cooperen entre si per tal de mantenir l’equilibri dinàmic, garantitzar la diversitat i que tots puguin co-evolucionar. El propòsit de la evolució no és atorgar la victòria als més adaptables, sinó permetre que cada ésser, inclús el més fràgil, puguim expressar virtualitats que emergeixen d’aquella energia de fons o font que fa ser tot el què és, que ho sosté tot en cada moment, d’on va sortir tot i a la que tot retorna. Avui, degut a la degradació general de les relacions humanes i naturals, hem de trobar com a projecte de vida, ser conscientment solidaris i cooperatius. En cas contrari, no salvarem la vida ni podrem garantir un futur prometedor per a la humanitat. El sistema econòmic i el mercat no es basen en la cooperació, sinó en la competició desenfrenada cap a un capitalisme de casino sostingut per un bolxevisme de dretes, ja denunciat per Ferran Mascarell, que no té en compte el bé comú global, fins al punt de que el 1% de la població mundial posseïx l’equivalent al 99% restant, fruït del capitalisme de casino que ens ha sotmès la pràctica de la Doctrina del Xoc, per part de les forces neoconservadores mundials parapetades a la Casa Blanca dirigida per Donald Tremp.

Es diu que el temps de les nacions ha passat, des del respecte discrepem, perquè el que avui està en entredit és el nacionalisme excloent, practicant de la Autocràcia en contra de la democràcia. Ara en el context de un nou paradigma és hora de construir i salvaguardar el destí comú de la Terra i la Humanitat. La seva realització només s’aconseguirà si construïm sobre els pilars mencionats. Aleshores podrem viure i conviure, conviure i irradiar, irradiar i disfrutar de la alegre celebració de la Vida.