TÉ FUTUR LA NOSTÀLGIA TOTALITÀRIA?

El Republicà

setembre 13, 2021

General

Nostàlgia totalitària a les democràcies occidentals

La periodista Anne Applebaum ha publicat El ocaso de la democràcia (Debate, 2021), explicant la situació que viuen les democràcies occidentals, amb el setge i assetjament dels nostàlgics de les dictadures i els nacionalismes autoritaris.

Els ultres de nova creació

Ara, apareixen moviments anomenats “ultres” que són de nova creació, amb aparença democràtica, però d’estructura rígida i verticalitzada.

Aquest creixement de la simpatia per l’autoritarisme que s’ha vist a Andalusia i Madrid, és conseqüència de què cada dia hi ha més gent a la qual no agrada el règim democràtic que veuen feble i ineficaç, com està passant amb el cas d’Afganistan en què els talibans han dit prou a les evacuacions de col·laboradors dels ocupants, entre ells els espanyols que no tenen mitjans ara per salvar-los de la venjança.

Afganistan, tard i malament

A l’Afganistan és un fet que 20 anys de guerra no han servit per canviar el país i ara l’islamisme s’ha fet fort, malgrat que William Burns de la CIA s’hagi reunit amb el cap talibà Abdul Ghani buscant solucions per les evacuacions que són impossibles, com va reconèixer la Ministra de Defensa espanyola Margarita Robles. Aquesta mena de despoblació no la volen els talibans.

Les coses a l’Afganistan es va fer tard i malament, sabent tots les intencions dels Estats Units d’abandonar una guerra inútil en la que ja s’havien estavellat els russos. La influència americana sens dubte serà substituïda per Xina RP i la mateixa Rússia, les potencies locals més properes junt amb el Pakistan. Està per veure què farà la India. Turquia tampoc es vol quedar endarrere.

Nostàlgia totalitària, que neix de l'escepticisme cap a la democràcia liberal

L’escepticisme envers la democràcia liberal ha guanyat terreny pensant que no deixa de ser un anatema. Pensar que el centrisme és possible quan el que s’activa és la nostàlgia del totalitarisme, com en el cas dels islàmics d’Afganistan i Turquia.

Guanyen per tant a Europa els extremismes de dretes, que augmenten la seva presència parlamentària i les seves pressions contra tot allò que ofèn la seva percepció política i social.

Aquesta ultradreta de nova creació ataca la premsa, l’economia aprofitant la insatisfacció davant l’economia, l’Estat de dret i s’afirma nacionalista a cada país, buscant l’entesa amb les elits.

La cerca de protagonisme, la desunió

Un dels errors més importants ha estat la cerca de protagonisme per part dels estats acostumats a viure situacions de privilegi. Cal no oblidar que Afganistan va ser primer territori ocupat pels britànics, creient-se potències que, enviant milers d’homes a la guerra impossible, han fracassat militarment contra 70.000 islàmics.

No cal ser idealista per adonar-se que les coses no van bé entre els socis europeus perquè cadascú ha anat a la seva i ara ploren tots. Quin exèrcit es va anar a formar perquè el primer dia que veuen que els apunta un fusell, surten tots corrents o es rendeixen?

Afganistan no va ser vist pels americans més que com un lloc on aturar l’islamisme terrorista, no per fer una democràcia. Però hi ha molts ciutadans que van veure progressos i obertura i es van creure que hi hauria democràcia. Ara ha tornat el totalitarisme teocràtic.

Nostàlgia totalitària, millor passar pàgina amb ella

Esperem que l’exemple no s’estengui i les dretes europees de categoria ultra comencin a veure que una societat totalitària acaba essent antihumana, també per elles mateixes. Hi ha nostàlgies que cal oblidar.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!