Té fons el dret com l’Ebre i el Pisuerga?

Quan es discuteix si la llei és justa o no, entrem en un debat que ens ha de dur a examinar les veritables fonts creadores del dret i de la llei. El poder, l’ordre, les lleis, el dret i les llibertats no hi són perquè formen part de la creació divina, sinó perquè les han creat els homes.

Les lleis ens porten moltes vegades a dubtar dels valors i de la moral del legislador, doncs sembla que hi hagi un dret sense regles, de manera que el que val és l’execució de la norma inferior assegurada per la validesa de la norma de grau superior, una constitució per exemple.

Quan es fa una constitució i s’aprova, no hi ha cap mena de justificació per la constitució anterior que deixa de ser vàlida, com es podria interpretar amb la entrada en vigor de la Constitució espanyola de 1978 i la desaparició de la validesa legal de la anomenada Constitució de 1966 que era la Llei Orgànica de l’Estat.

Amb la nova Constitució es van imposar uns valors que van donar vida a una nova moralitat partidària de servir-se de la tirania de la por com en el sistema anterior.

En cap moment es va plantejar l’abolició de l’Estat des de que es va abandonar a l’Europa de post guerra presentar alternatives al sistema capitalista. El que es va difondre foren els valors i els somnis capitalistes acceptant la democràcia parlamentària com a constructora de les lleis.

De fet és inexistent una via parlamentària al socialisme, el que fa que el futur es vegi en la incertesa i la lluita per fer-se amb les oportunitats sense projecte estable, sense paradigmes polítics, amb ideologies diluïdes. Les lleis són nen definitiva la mostra visible d’aquest anar i venir de voluntats.

El progrés social exigeix no deixar a l’aire la misèria, la sanitat i la vellesa, doncs exigeix una gran feina de protecció social que no pot convertir la crítica en estèril.

El problema del naixement modern del dret i de la llei està en l’abandó de les tradicions jurídiques dels pobles per crear noves estructures legals i jurídiques.

El dret guanya valor amb la continuïtat que el legitima, la qual cosa no vol dir submissió forçada sinó reconeixement de la utilitat del vell pensament jurídic. Es creu en la justícia si la llei no és la repetició inútil del que es habitual al poder.

Hi ha qui pensa que la justícia és la demostració de la insatisfacció del dret, el somni insatisfet d’un ideal de justícia irrealitat que controla l’Estat.

El dret neix doncs en una societat que imposa un mètode per aplicar regles que es consideren necessàries per l’ordre social. Però no s’integra la equitat per simplificar la creació del dret davant dels errors que poden provocar certes lleis.

La llei i el dret modern s’han fet en realitat en ambients conservadors que ha combatut l’anarquisme. La llei com regle accidental amb independència de les definicions codificades no és més que un fragment de la voluntat popular que de fet administra i decideix un grup parlamentari que resulta majoritari.