
Són ciutadans amb dret a ser escollits alcaldes i diputats
Que hi pugui haver alcaldables musulmans a les llistes dels partits, com també en trobem com a diputats al Parlament de Catalunya no ens ha de sorprendre. Tampoc a VOX quan de ciutadans es tracta per molt que aquesta formació consideri avui que musulmà equival a antipatriota.
Són ciutadans amb dret... a l'escola corànica?
Les violències verbals i el menyspreu existent contra els musulmans posen en relleu que existeix un cert malestar amb certs comportaments. N’hi ha molts que viuen en l’anonimat i només demanen viure en pau. Musulmà no vol dir malfactor. La delinqüència afecta només a una minoria si considerem la procedència de la població reclusa.
Són enemics de la comunitat catalana els musulmans? Es pot aconseguir la seva integració en la societat catalana? Són les seves idees compatibles amb les ideologies parlamentàries? És possible la convivència en ple segle XXI?
Les consideracions i violències verbals que acostumen a rebre els musulmans sobretot dels radicals els converteixen en un perill social sobretot quan es detecten violacions o mesquites-nius de conspiració com va passar amb l’Iman de Ripoll.
Ara es comença a parlar de l’escola corànica que el sector musulmà reclama amb els mateixos drets que les escoles concertades i subvencionades. Lògicament, amb el temps, de l’escola passarem a la Universitat. Però, de no canviar les coses les comunitats seguiran separades per idioma, religió i tracte.
La Constitució obre aquesta possibilitat fa quaranta anys impensable, per no declarar la laïcitat de l’ensenyament. Hauríem de reconèixer el dret dels musulmans a la seva escola i Universitat en contradicció amb l’escola laica?
La població islàmica de base immigrant és cosa de tots
Els marroquins els vam veure al front de combat durant la guerra civil. Foren tropes transportades pel combat. Eren els que anaven al davant de les tropes franquistes. Avui les relacions amb el Marroc han canviat i el que tenim són immigrants, alguns amb carnet d’identitat.
Algun partit amb ideologia del passat els veu com un perill i no vol que gent d’aquesta ètnia ocupi càrrecs públics. Se’ls nega el dret a la integració social. Se’ls considera els responsables de la majoria de mals que afecten la societat.
Els que volen pervertir la democràcia i fer fràgil i desorientada la societat per fer captiu del caos el poble, només veuen terrorisme a l’Islam, amb les amenaces jihadistes. La discòrdia de civilitzacions existeix.
Alguns musulmans es consideren amb el dret de viure com a ciutadans iguals en drets i deures. També aniran a votar quan se’ls pregunti pel futur. Votar és la millor resposta a les desconfiances que genera una delinqüència que existeix a qualsevol ètnia.
Espanya no pot explicar com França que milers de musulmans van morir per què els espanyols i catalans visquessin en la dignitat i la llibertat. Malauradament, durant la guerra civil estaven al servei de la dictadura franquista i eren també la guàrdia personal de Franco. Aquesta visió sempre els ha acompanyat i ha potenciat el discurs antimusulmà a Catalunya i altres territoris.
La població islàmica de base immigrant és cosa de tots i no se’ls pot considerar que viuen al marge de la societat malgrat que un baix nivell cultural facilita vida separada de comunitats i no barrejar-se amb la societat que els preexisteix. Però l’esforç culturalitzador i integrador s’ha de produir de manera que els béns de la cultura i el progrés arribin a tots en lloc de promoure societats separades.