“No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels sense ètica. El que més em preocupa el silenci dels bons” Luther King.
Què succeeix?
Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments.
Catalunya, sense Estatut. El Constitucional va anul·lar articles i va modificar uns altres que, curiosament, estan vigents en Estatuts espanyols. El catedràtic sevillà de Dret Constitucional va qualificar això de “cop d’estat”.
Creix l’espoli. The Wall Street Journal: “més del 9% del PIB anual”. El prestigiós economista Nen Becerra va comentar que el PIB ascendia a 250.000 milions anuals. És fàcil calcular: 9% de 250.000 milions anuals. “Això” és el que Espanya espolia. Quina incidència té això en la vida de les empreses, professionals, treballadors, famílies, habitants “tots”: independentistes i dependentistes a Catalunya? És fàcil deduir-ho. Fa més de 7 anys que havia de revisar-se el sistema de finançament autonòmic. No s’aborda. A qui beneficia i a qui perjudica?
Infraestructures. Dades oficials: comparant períodes iguals, el govern executa a Madrid el 183% del pressupostat. A Catalunya, el 35%. El port de Barcelona convertit en base d’entrada a Europa de la mercaderia xinesa generaria 200.000 llocs de treball. No es connecta amb l’eix mediterrani. Aquest eix, votat per tota Europa menys per un país: Espanya, es converteix en l’eix MADRIDterráni.
Catalunya genera, pel seu propi dinamisme, una creixent circulació. És, també, lloc de pas per al trànsit per carretera de tot el Llevant des d’Almeria, Aragó, cap a França. Només una autopista que està saturada. La N.340, amb grans trams d’autovia per Llevant, es converteix en carretera d’un sol carril per direcció a Barcelona. La B.40 fa anys pendents. Com a tram N.240 Tarragona a Lleida, etc. I l’estació de l’AVE de la Sagrera?
Foment del Treball, la major patronal a Catalunya, gens sospitosa de catalanisme, menys d’independentisme, publica: “Catalunya acumula un dèficit invers en infraestructures de 35.000 milions des de 2009 a 2020. La xifra ha augmentat en 7.000 milions en els últims dos anys”. La llista és molt llarga.
La UE qualifica a Catalunya “motor econòmic d’Europa”. La inclou, juntament amb València, en la seva “banana daurada”: zones de gran generació de riquesa, gran potencial. Però “asfixiada, espoliada, sense executar infraestructures vitals, fins i tot per a Espanya!
Quina incidència té en la dinàmica empresarial, laboral, social, de Catalunya? Què en la seva competitivitat internacional, en el futur de les seves gents? És fàcil deduir-ho
Degradació política. The Economist va degradar a Espanya a “democràcia defectuosa”. Un dels motius: el tractament a l’independentisme català. Va ser “abans” del “Catalangate”. L’Estat espia a líders democràtics, als seus advocats, a persones “alienes” a la política. No ho investiga. Maniobres de les clavegueres de l’Estat contra líders democràtics. Votacions per majoria del Parlament català, anul·lades pel Constitucional. Fins i tot de clara orientació social! Tribunals espanyols incompleixen lleis nacionals, internacionals, per a atacar l’independentisme que, segons es demostra, el propi Estat ha generat. Tribunals imposen el % de castellà a l’escola quan la llengua que perilla és el català. Com qualificar això?
Alhora, ni un sol Estament espanyol, començant per la monarquia, és homologable als seus equivalents en els Estats referents en democràcia.
Hi ha molt més a afegir! Reacció davant aquests fets objectius? Silenci!
Són bons els que callen?
A Luther King “no el preocupen el silenci dels violents, deshonestos, corruptes, sense ètica”. El preocupa el de “els bons”. Qui calla a Catalunya?
> Partits polítics dependentistes espanyols a Catalunya. Col·loquialment, “catalans”. Són “sucursals a” Catalunya. Silenci! No denuncien. Són “Bons”?
> Partits independentistes. Haurien d’exigir complir en democràcia, respecte a la identitat, infraestructures, infraestructures. etc. No protesten units, davant un Estat que els asfixia judicial, econòmica, policial, cultural, democràticament. Silenci. ” Bons” aquests partits independentistes que, amb excepcions, “callen”?
> Patronals catalanes. Seriosament perjudicades per incompliments, asfíxia econòmica. Silenci! Bones” aquestes Patronals que “callen”?
> Sindicats. No hi ha grans sindicats catalans. Dos grans sindicats espanyols. Defensen als treballadors a Catalunya? No. Aquests pateixen totes les molt negatives conseqüències de falta d’infraestructures, recursos per a sanitat, educació, desenvolupament, treball en funció del que generen amb “el seu” treball. Denuncien, reclamen, exigeixen? Silenci! ” Bons” aquests Sindicats que “callen”?
> Militants, votants, afiliats. Són: “responsables”. Trien, s’afilien, voten partits dependentistes, patronals i sindicats que no els defensen. Són “víctimes que no parlen. ” Bons” aquests militants, afiliats, votants, a Catalunya que callen?
Bons… per què? En què…? És “bo” callar davant la “dependència”, la deterioració de la democràcia, el balafiament, , la inoperància, incompetència, que tant perjudiquen als qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya?
S’hauria de qüestionar dir “bons” als qui “callen”! Qui calla… atorga!
En què són “bons” els que callen? A Catalunya, en quin, a qui, beneficia el seu silenci? A qui perjudica?
Què és el coherent? Callar o parlar, exigir!, allò que és just en democràcia, qualitat de vida, llibertat, dignitat, identitat?
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български