Sistemes polítics per trobar model

La ciència política ens permet avui conèixer la política comparada i els sistemes polítics actuals com material d’investigació i de comparança per trobar els elements que més poden servir per innovar els règims parlamentaris.

El marc teòric desenvolupat per els investigadors s’ha preocupat d’establir una tipologia dels règims polítics, conèixer la seva dinàmica i els elements que els integren.

Trobarem categories i subcategories, de manera que no existeix cap definició complerta ni total de cap règim, la qual cosa obliga a conèixer la dinàmica dels règims i les seves transformacions.

El món polític és complexe i no està supeditat a unes línies ni estereotips fixes. El més important i definitori en cada cas és la distribució dels poders i els règims de funcionament dels sistemes democràtics.

És aventurat parlar de democràcies plenes quan, segons els experts com Inmaculada Szmolka de la Universitat de Granada, no existeixen règims polítics clarament democràtics ni clarament autoritaris donat que tots comparteixen elements que permeten fer noves classificacions ampliant les clàssiques, i crear figures híbrides.

Donar resposta a les demandes bàsiques dels ciutadans, sense restringir els drets fonamentals i amb ple respecte a les minories és característica essencial d’un règim democràtic.

Però quan un règim de nova planta, com és l’espanyol, no es consolida i limita la seva democràcia electoral buscant hegemonies que evitin pactes i no ataquen la corrupció i el clientelisme, cauen les garanties i pateix el principi de la igualtat en l’exercici dels drets socials i polítics.

Democratitzar, com esperàvem passés a l’estat espanyol, exigia passar d’un règim autoritari a un altra de democràtic i activar la profundització democràtica per millorar la qualitat del sistema. El resultat no va ser satisfactori i s’han produït situacions de regressió i progressió autoritària que dificulten la continuïtat del règim jurídic de la Transició.

Existeixen altres sistemes polítics diferents de l’espanyol en governança, parlamentarisme, estructures jurídiques, sistemes de partits, moviments socials, cultura política i comportaments electorals que defineixen règims i orienten les polítiques públiques.

La perfecció no es troba doncs en un règim que el poble posa en discussió, començant per la seva forma d’Estat i seguint per la manca de pluralisme nacional, diàleg interterritorial i intercultural.