Segur que Espanya era democràcia “plena”?

Joan Manzano

març 3, 2022

Altres espais

The Economist considerava a Espanya: “democràcia plena”. Ara la rebaixa a “defectuosa”.

No era defectuosa abans?

Avaluar exigeix “referents”. Com més objectius, millor. Com a consultor, trio definicions inqüestionables, models d’intel·lectuals de prestigi i sotmeto els “fets” a aquests factors. Els proposo i que decideixi el lector. Acordem “definicions”:

Democràcia: Lincoln: “Democràcia és el govern del poble, pel poble, per al poble”. Diccionari: “Sistema polític que defensa la sobirania del poble i el dret del poble a triar i controlar als seus governants”. És realment així a Espanya?

Plenitud: Diccionari: “Estat d’una situació que ha aconseguit la seva màxima perfecció, desenvolupament”. Quin Estament de l’Estat, començant per la Monarquia, ha aconseguit aquesta màxima perfecció, desenvolupament?

“0 Defectes”. És filosofia, metodologia, d’àmplies aplicacions. Diu: “L’únic estàndard de “qualitat” és que el fet tingui “0 defectes”. Quin Estament a Espanya ofereix “0” defectes en el seu funcionament, resultats?

“Qualitat total”. “Coneguda com a Excel·lència. Estratègia l’objectiu principal de la qual és satisfer les necessitats i expectatives de tots els destinataris”. És exigència de la societat. Per a l’Excel·lència, un 9 és un -1. Un 8, -2. Satisfà la democràcia d’Espanya les necessitats i expectatives dels veritables demòcrates?

Hi ha “qualitat” objectiva quan el producte o servei respon plenament al que es considera adequat als cànons, estàndards. És subjectiva quan la considera així el receptor del producte o servei. “Qualitat no és el que s’ofereix. És el que valora el receptor”. (Drucker) Els governants presumeixen de “qualitat objectiva” en dir que Espanya és democràcia “plena”. Objectivament, és equivalent a la d’Estats considerats referents en democràcia? Queda molt lluny! Subjectivament, com la valoren la gran majoria de votants?

Deficiència: “Defecte o imperfecció, manca d’alguna cosa”. La democràcia espanyola no demostrava, demostra, cap defecte, imperfecció, no manca de res…? Aquí estan els fets!

The Economist qualifica “democràcies plenes”, entre 8 i 10. És com puntuar amb un 10, “excel·lent”, a qui treu just un 8, notable. Això és correcte? The Economist difereix amb les definicions universalment acceptades. Avalua com a “plena” una Democràcia amb el 20% de defectes. Rebutja l’Excel·lència que avui s’exigeix. Què dictaminaria un analista objectiu? Quina “nota” posa el lector?

The Economist utilitza 5 filtres:

– Processos electorals i pluralisme. Es tria “un partit”, no un polític.

Funcionament dels seus governs. Què demostren els resultats?
Participació política. Es permet votar en referèndum a Catalunya?
Cultura democràtica. Existeix “cultura” com en els estats referents?
Llibertats civils. Llei mordassa. Exiliats i presos polítics. Milers d’investigats per actuacions polítiques qualificades de “terrorisme” Etc. “Això, propi de democràcia plena?

Avui, descens a “Democràcia DEFECTUOSA”

Demostrat: Espanya, no era, no és, “democràcia plena”. Si no és “plena” NO és “democràcia”. Potser, “gairebé democràcia!”. Si la justícia no és “100% justa” … és “injusta”. Si no existeix llibertat total, no hi ha plena llibertat. Un factor incomplert, no hi ha plenitud. Pels models “0 defectes, Qualitat total, Excel·lència: Es “és” o no es “és”!
Espanya no era una democràcia plena, encara que la hi qualifiqués així. També depèn d’amb quin Estat es compari. Noruega, Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Islàndia, Dinamarca encapçalen el rànquing mundial. Síria, República Centreafricana, Congo, Corea del Nord, Birmània, l’Afganistan, la tanquen. Quin referent utilitza el lector?

I Catalunya?

Pitjor. Encara més lluny “democràcia plena”.

És “territori intervingut, dependent”. El seu Parlament, subordinat, anul·lat pel Constitucional espanyol. Sense Estatut. Modificat pel Constitucional que, curiosament, manté textos iguals en Estatuts espanyols. Objectivament, Catalunya és menys democràtica perquè aplica models d’Espanya. Està sotmesa a un Estat no democràtic. No se li permet expressar-se. El propi The Economist degrada a Espanya pel tracte poc democràtic, violent, judicial, a Catalunya.

És possible una democràcia veritablement plena?

Si Catalunya s’independitza pot intentar-ho. Coneix “què no ha de fer”: imitar a Espanya. Què fer? Copiar als països nòrdics. Dissenyar, materialitzar una democràcia plena, 0 defectes, qualitat total, en la seva república de tall europeu.

Fonamental?: Independència, projecte comú dels seus votants, nous dirigents. Avui no es dona. Quins partits i votants volen democràcia plena? Qui ho impedeixen? Efectes…?

Quant hi ha en joc en qualitat de vida, de democràcia, de prestacions socials, de llibertat, identitat, dignitat…per a “tots” els que viuen, treballen, tributen, a Catalunya?

Els efectes negatius de la “dependència” d'Espanya són coneguts, patits

Per als habitants de Catalunya què és el lògic? Ser “dependents” d’una decreixent, defectuosa, democràcia espanyola que, segons Ohmae, colonitza… o ser “independents” i crear una república catalana “plenament democràtica” i situada en els primers i millors rànquings?

Conclusions operatives?

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!