Política de terra cremada
Ho ha dit David González parlant de l’independentista emprenyat i té raó. Espanya pràctica a Catalunya la política de terra cremada. I això passa quan VOX acusa els catalans de rebel·lia, persecució del castellà i constant desafiament, raons per les quals acaba de demanar al Congrés dels Diputats l’aplicació de nou del 155 a Catalunya.
No els interessa una política de reconciliació
No els interessa una política de reconciliació. Catalunya continua essent l’enemic a abatre. És l’esquizofrènia de la discriminació i la repressió, l’espionatge i el discurs de la por.
Han aprofitat la manifesta degradació de la situació econòmica per restringir les inversions en infraestructures a Catalunya. Fracturen la societat per justificar la repressió i atribuir als catalans les desigualtats socials. No importa l’harmonia social, més bé no els interessa pels seus objectius d’Estat.
Les diferències de les rendes existents entre funcionaris, empleats de sectors poc afectats per la crisi com les farmàcies, l’energia, les noves tecnologies, les telecomunicacions i els sectors amenaçats per l’atur, sense rendes estables i afectats per la crisi evoquen una crisi social i econòmica comparable a un veritable desordre vinculat a l’augment del deute públic, la inflació i l’endeutament generalitzat.
El model espanyol no és pas un model a imitar. No és un model d’èxit. No reconeix el dret a una República laica i segueix vinculat a uns interessos religiosos que s’han destapat com a corruptes, tapant abusos sexuals i enriquiment aprofitant els privilegis atorgats per la dreta quan governava.
El passat no interessa
L’escàndol més considerable d’aquesta església és el de l’apoderament de la mesquita de Córdoba i els milers de reclamacions i denuncies per abusos sexuals de sacerdots exercents. A Aquesta església no li interessa el fet català. Un règim net va contra els seus interessos.
A les dretes interessa la continuïtat i que la població accepti la realitat de la imperfecció i la desafecció religiosa. Per tenir tot el poder els cal trencar totes les tendències i també controlar l’espiritualitat per establir noves jerarquies de valors.
El passat no interessa. El que interessa és el poder i el manteniment dels privilegis d’una casta considerada superior, malgrat les imprevisions incontrolables del futur. Els catalans som la casta baixa.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български