
Segueixen discutint la dreta i l'esquerra
Fa molt de temps que veiem la dreta fent els impossibles perquè fracassin els governs d’esquerra o situats a la centralitat. No han superat que Pedro Sánchez hagi pogut obtenir la cessació de Mariano Rajoy.
Diuen que el govern espanyol ha estat espiat
Els catalans, per la dreta espanyola, som colpistes que ara anem de víctimes. El referèndum declarat il·legal de l’1 d’octubre 2017 va ser avaluat com un cop d’estat contra l’ordre constitucional i la unitat d’Espanya.
La dreta espanyola no té res a parlar amb els catalans. No volen sentir cap reivindicació. Per la dreta no hi ha més diàleg que el que estableixen els tribunals de la repressió. El nou líder del PP Núñez Feijóo no ha variat la doctrina oficial.
Però aquestes dretes a què hem d’afegir VOX i el que queda del C’s, saben que existeix una majoria contrària a la unitat d’Espanya imposada per la dictadura franquista. La majoria parlamentària contra la dreta continua sent àmplia, diu el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo en el seu article sobre La inèrcia de l’estat profund que publica el diari Ara del diumenge 1 de maig.
La dreta espanyola, el PP en particular, vol tornar a ser el partit hegemònic. No creiem que els importi el joc brut, ja que curiosament en el cas de l’espionatge polític no apareixen noms del PP. Potser l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria hauria d’explicar alguna cosa.
Ara ens diuen que el govern espanyol també ha estat espiat i s’ha avançat en portar el tema al jutjat. No diuen res de possibles presumiblement investigacions internes al CNI. Sentirem versions oficials i veurem si les gestions per identificar responsables acaben sent infructuoses. No hi ha perspectiva de dimissions. Ningú vol ser culpable de res. La transparència no ha donat cap resultat I el president segueix en silenci, per què?