Sanchez vol canviar de socis

Pedro Sánchez ha sortit a l’escenari per portar el PP a aprovar-li els pressupostos. No li importaria que ERC es tiri enrere com vol el PP. Des de fa temps Sánchez està fent el paper del dirigent papallona intentant assegurar-se una legislatura més tranquil·la si a més cau Casado amb la victòria de Feijoo a Galicia.

Ja està decidit que no es tocaran les grans fortunes amb la pujada d’impostos que anuncia el partit socialista. Però si rebran les classes treballadores i les mitjanes una vegada més el cost de la crisi amb l’increment de l’ÌRPF.

La taula de diàleg es va dilatant en el temps a l’espera de veure com acaba el tema català i si cau Torra d’una vegada sota la destral del Tribunal Suprem. Poca importància li donen a Puigdemont que segueix a l’exili intentant aglutinar forces per la reconquesta convergent, mai millor dit.

Ara es tracta d’afeblir ERC, cal que perdi força i intenció de vot. En aquest cas Puigdemont estaria fent el joc al PSOIE sense adonar-se, si no canvia d’actitud i no parla de consens independentista.

A Catalunya s’ha volgut instal·lar l’espectre de la decepció. Convé que la gent catalana se senti decebuda dels seus polítics. Colau ajuda amb les seves actuacions escèniques mentre PP i C’s juguen a la crispació. PSC-PSOE segueix burxant per que Torra convoqui eleccions sabent que no guanyaran ni aniran més enllà del que ja tenen, o menys.

La reconstrucció econòmica i social continua sent el cavall de batalla, per què tothom voldrà presentar el millor projecte. El problema continua sent aclarir qui pagarà, per què a jutjar pel que diuen a Madrid, serem els treballadors, classes mitjanes i pensionistes els que portarem el pes. Els bancs a lo seu, a cobrar interessos. Els defraudadors a seguir feliços per què no els toquen i ara tornarà a circular diner negre.