

Sánchez mou fitxa amb la ubicació de les institucions
Mentre l’expresident de la Generalitat Joaquim Torra demana que es fixi data pel referèndum, no arriben a Catalunya els pagaments compromesos per l’Estat i la Guàrdia Civil identifica manifestants pel quart aniversari de l’1 d’octubre i es debat la validesa i utilitat o no de la taula de diàleg, Pedro Sánchez ha decidit obrir un altre debat sobre la ubicació d’institucions de l’Estat fora de la capital d’Espanya.
Sánchez mou fitxa, amb renovacions i deslocalitzacions a Barcelona
La capital del Regne continua sent Madrid. Això no canvia ni canviarà. Ho assegura la ministra de Política territorial Isabel Rodríguez que, tothom ho sap, és contrària al referèndum d’autodeterminació que volen celebrar els catalans.
Sánchez vol lluitar ara contra la desertificació social, empresarial i industrial per la qual cosa pensa destinar un pressupost de 10.000 milions d’euros. Veurem si aquesta renovació es fa amb empreses locals o estrangeres que s’apropin a la cacera d’oportunitats.
Pedro Sánchez torna a apostar per traslladar i deslocalitzar institucions centrals a Barcelona. Es torna a parlar del Senat o alguna Comissió Nacional, també organismes públics o departaments ministerials. Sonen noms com Aena, Adif, Enaire. Però n’hi ha molts més dels que no es parla. Aena i Adif serien l’excusa per no traspassar serveis ferroviaris i aeroports a la Generalitat.
Expansió de la centralització
No es tracta d’una descentralització, sinó d’una expansió de la centralització en tot el territori de l’Estat actual, buscant l’administració única o paral·lela a l’autonòmica. Es tracta de controlar tot des de l’eix central, però amb els tentacles ben posats.
Sánchez busca arguments per oposar a la taula de diàleg i a l’embat democràtic català per la independència. Quatre anys després del 2017, els partits independentistes segueixen treballant per ampliar la base social secessionista. Però el govern espanyol, amb els seus errors i pretensions de domini per barrar el pas als camins que ens porten a la independència, ho facilita cada dia més.
Ens toca lluitar contra un centralisme prepotent que no raona i amb l’ombra d’una dreta que no creu ni vol l’Estat plurinacional, però que té perspectives de guanyar a Espanya unes eleccions generals i es resisteix a qualsevol reforma constitucional. És la dreta del 155 que tornaria a aplicar immediatament després de guanyar, sense més paraules perquè, com diria Vargas Llosa, no votem bé i el català és un idioma a extingir.
Sánchez intenta passar full
Sánchez també intenta passar fulla amb el discurs de Felip VI, del 3 d’octubre de 2017, que els catalans consideren injust i no han perdonat. La seva posició s’ha prolongat en el temps. L’espasa de la monarquia segueix aixecada contra Catalunya i Catalunya no oblida que la monarquia no és el seu símbol, ni vol Felip VI com a rei.
La declaració institucional catalana del quart aniversari de l’1-O. Va recordar a tothom que som hereus de l’1 d’octubre, encara que ara La Vanguardia s’entesti a dir que el 75% dels catalans no volen la independència. Per a molts és el dia del naixement de la República catalana. I el govern li ha rendit homenatge a la cerca d’un consens per culminar la independència que defensen Pere Aragonès des de l’interior i Carles Puigdemont des de l’exili.
Ara som en temps de persistència, resiliència i resistència. Ho hem dit moltes vegades a molts actes públics. Però és indispensable la unitat dels polítics amb el poble. En síntesi, recuperar l’esperit del primer d’octubre de fa quatre anys. Les coses no han canviat.