

Salaris baixos per a treballadors qualificats
A Catalunya hi ha empreses on treballadors qualificats amb quinze anys d’experiència només guanyen 650 euros al més mentre els gerents s’apugen els sous. Cal ser alt càrrec com en política, o no hi ha dret a una jubilació digne.
Salaris que haurien de millorar amb els canvis al SMI
El febrer diuen que arreglaran el tema del Salari Mínim Interprofessional, ara que es reconeix que els salaris estan estancats des del 2007. La política de reducció salarial del PP i els seus aliats Ciutadans encara es fa notar.
Som en temps d’inflació que desequilibra les febles economies dels treballadors per què incrementa la pèrdua del poder adquisitiu dels actuals baixos salaris. La constant negativa a resoldre aquest problema ens portarà a una reaparició de la tuberculosi i altres malalties derivades de la gana.
Ara el salari mínim està en 965 euros mensuals i la patronal porta un any oposant-se a augmentar els salaris. No serveix de res parlar de coherència ni de justícia social. El cinisme empresarial no té cap preocupació en anar canviant treballadors a precari, deslocalitzar empreses o tancar-les si no donen la rendibilitat que els interessa.
La sort dels treballadors és el que menys preocupa a aquests empresaris. Ja s’ho faran la Seguretat Social i l’assistència social, els bancs dels aliments i Càritas amb els desnonaments i la vida al carrer dels marginats, pensen. Cap responsabilitat social pels empresaris sense escrúpols que necessiten acomiadar treballadors per tenir més beneficis.
Continuem defensant el llindar de la pobresa
Els sindicats que ara apareixen a les reunions que convoca la ministra Yolanda Díaz volen un augment salarial fins als 1.000 euros i saben que no n’hi ha prou. Continuem defensant el llindar de la pobresa.
Els empresaris compensen els costos energètics apujant els preus mentre neguen a facilitar un increment dels sous. Les diferències patronal- treballadors són prou importats perquè es prenguin mesures per evitar una nova crisi social que no beneficiarà ningú.
A més s’anuncia que pujaran els tipus d’interès el que afectarà a tots els que estan pagant hipoteca o tenen deutes. L’objectiu és frenar la inflació. Però la bastonada se l’enduran els treballadors que depenen d’un salari que ha deixat de ser just i digne.
Es diu que es crearan més llocs de treball i és el que apunten les perspectives d’ocupació, amb salaris de misèria que és una manera de tenir callats i quiets els treballadors que tenen por de perdre la feina per mal pagada que estigui. No ha de resultar gens sorprenent que l’anticapitalisme trobi cada dia més adeptes.
Realment aquesta política és un mal començament per fer una reforma durable i justa de les condicions de treball quan s’anuncia que els canvis econòmics poden arribar de manera ràpida. Aviat doncs tornarem a parlar de reforma laboral.