Republicanisme perseguit

I no complir es de mal republicà, més bé de fals republicà. Això és el que passa amb la inversió pública de l’Estat a Catalunya. Es clar que no ens adonat que aquests socialistes ara són monàrquics i no els convé complir amb Catalunya. Cap paraula per obrir una sortida a la situació dels presos polítics. Tindrà la culpa el Vaticà?

També anem descobrint, gràcies a Villarejo conspiracions de poder per fer-se amb institucions financeres. Ves per on Montilla surt ara esquitxat amb Narcís Serra. Si és veritat, queda clar que aquesta gent estan inhabilitats de futur. En política sobren els conspiradors. No cal preguntar ara per què volien tant de poder. Però no passarà res. Fiscalia mira cap un altra lloc.

El judici dels presos polítics tira endavant. Començarà el febrer. La Vanguardia diu en portada que es faran els impossibles per què no els puguin fotografiar emmanillats. És un indici de que jugaran amb les aparences durant tot el procés si algú no perd “los estribos”, com diuen a Madrid.

No afavoreix aquestes aparences tanta història de calabós a presó i de calabós a Sala. És clar que el bon àpat sempre es deixa per el final, i els presos tenen dret en judici a la última paraula. Esperem que no facin un discurs moralista, sinó d’afirmació democràtica més que de denuncia de les deficiències i insuficiències de la democràcia espanyola.

El dret de Catalunya a celebrar un referèndum d’autodeterminació, amb o sense acord amb l’estat espanyol és el que han de defensar correctament els defensors. És el que espera l’opinió pública catalana.

Tècnicament l’acusació pública i la de la dreta radical compareguda en el procediment es poden destruir com molt bé es pot eduir dels escrits de defensa fets públics. El dret penal està per altres coses que per perseguir els que pensen diferent i els qui promouen referèndums que no són activitats punibles per el sol fet de no ajustar-se a la llei específica.

Tampoc és un delicte pretendre la independència d’un territori. No atempta contra cap principi de dret internacional. La Fiscalia i l’advocacia de l’estat, al menys, encara són a temps de canviar de criteri. La Constitució no es pot utilitzar com a mur dels drets d’un poble ni com a indicatiu penal.

Catalunya espera.