Recuperació: europa no es fia d’espanya

Han decidit que ens donaran diners i crèdits, però no de cop. Tot estarà filtrat i controlat. I ara el empresaris comencen a parlar de fer reformes. Es parla d’un renaixement europeu, però condicionat.

Es tracta d’un fons de recuperació que exigeix reformes estructurals. També s’exigeix rigor i planificació en l’ús dels fons, amb una execució modèlica, sota controls estrictes per impedir fugues.

Ara s’han de fer nous models productius primant la transició ecològica, la innovació i la competitivitat. Tot es farà sota el principi de la condicionalitat. De manera que això no serà un passi i reculli que no cal donar comptes.

Som davant de la creació d’un nou marc financer que algun banquer ja ha olorat pensant en la banca transfrontalera. Serem deutors tant dels fons directes com dels indirectes que rebem. Seran deute europeu a tornar d’una o altra manera.

Hi haurà nous impostos i més impostos, digui el que digui la dreta. També retallades en la despesa. La UE també té necessitats. A Europa hi estan d’acord, però a Espanya no. També s’ha de veure com quedaran les pensions públiques actualment amb un deute impressionant.

Ara tenim desequilibris importants i costarà tornar a una normalitat econòmica amb tant de deute per arrossegar durant anys. Els ajuts indirectes s’han de tornar, per què són crèdits. I els ajuts directes poden ser tallats si no s’administren be i es tiren o es perden com s’han llançat altres ajuts anteriors.

A la nostra economia l’afectarà ben segur el mantenir la legislació laboral feta per Rajoy que és la contrapartida per què els empresaris creguin que hi guanyen, és a dir no hi perden.

L’euro ara puja i el mercat europeu es veu més atractiu que el dels EEUU. Europa s’apropa a una integració fiscal. L’escepticisme desapareix amb la sortida del Regne Unit, la qual cosa sembla ha facilitat l’entesa continental europea.

El que ha semblat un bon acord i que ha entusiasmat a molts ara s’ha de veure si l’empresariat i l’administració són capaços de cooperar i no jugar al gat i al ratolí, sempre pensant els esventats en el concurs de creditors per no tornar els deutes.