Raimon obiols creia en alternatives davant els fonamentalismes

Si algun socialista creia en la lluita contra la pobresa i les avantatges de desenvolupar una política socialista de Nord a Sud va ser Raimon Obiols.

Quan Obiols era eurodiputat ja estava pendent dels fluxos migratoris i la importància d’una aliança entre civilitzacions superant les diferències. Obiols creia el 2005 en un projecte socialista sòlid per la Mediterrània.

Obiols no estava per la violència al Medi Orient que significava confrontació permanent, dificultant el reequilibrament entre el Nord i el Sud que era una font de tensió, inseguretat i problemes.

Obiols, com també la Unió Europea, era conscient de que a la Mediterrània existeixen democràcies i règims autoritaris partidaris de la repressió que dificulten el progrés de la democràcia, l’Estat de dret i el respecte dels drets humans.

Obiols va assenyalar que el moviment de persones amb els èxodes massius era una font de conflictes, alimentant el racisme, la xenofòbia i els fonamentalismes violents. Hungria, Polònia i altres territoris de l’Est han sigut una demostració ben evident. Els partits neonazis i d’ultradreta els portaveus de la reacció antisolidària.

Ha fallat el diàleg polític. La pandèmia ha sigut una altra demostració de l’individualisme dels Estats que s’han despreocupat de plans de desenvolupament comunitari, dels que ja s’han despenjat els britànics sortint de la UE.

Obiols ha pogut veure com no s’ha donat impuls al desenvolupament econòmic i financer per la creació d’empreses i llocs de treball per fer un espai euromediterrani segur i estable. Ens queixem de les infraestructures que Espanya ens ha congelat, però a nivell mediterrani és encara pitjor.

Tampoc hem sigut capaços d’establir un espai sociocultural euromediterrani, impulsant el diàleg entre pobles i cultures, apart de la gestió institucional diplomàtica.

Les idees de Obiols eurodiputat pensant en Barcelona +10 es van quedar sense seguiment i van continuar les dificultats en els diferents actors socials No va interessar la implicació de la societat, doncs havien aparegut altres problemes que ho impedien.

Les prioritats en que pensava Raimon Obiols de lluita contra la pobresa, promoure governs democràtics, defensar la igualtat, combatre conjuntament el terrorisme, fer una política socialista Nord-Sud, superant la fragmentació i manca de sinergies, eren solucions que es van quedar en projecte per desenvolupar. El socialisme, com ara veiem, no va poder tancar la porta als fonamentalismes ni a les constants amenaces de terrorisme islàmic.

Ens hem de preguntar ara i a les properes eleccions què han fet els eurodiputats socialistes en els 15 anys transcorreguts des de la Conferència de Barcelona de 2005 en la que es parlava d’aliança de civilitzacions.