
Quina història es farà amb el retrocés de la democràcia?
Ens preocupa el retrocés de la democràcia en les relacions Estat/Catalunya. Estem veient com altres decideixen quina ha de ser la història de Catalunya, que ja no és nou perquè sabem que és una constant històrica en el Regne d’Espanya quan de Catalunya es tracta.
La dreta acusa de manca de diàleg
La paralització de l’activitat política durant el mes d’agost posa en relleu la manca de vitalitat per fer reals les propostes electorals dels guanyadors. Passa en la història com en l’administració on tot s’atura a l’espera de setembre que és quan es reprendrà el curs polític.
Per als unionistes el vot català favorable a l’independentisme no canvia res perquè no s’accepta com argument en favor de l’autodeterminació que els partits majoritaris han obtingut un 52% del vot emès.
Des de la dreta es critica les expectatives d’ERC amb la taula de diàleg, per què entenen que l’independentisme no ha estat capaç de seure a parlar a Catalunya amb els partits no independentistes. Acusen l’independentisme de manca de diàleg amb l’oposició dels representants unionistes al Parlament de Catalunya.
Quina política centralista té l'unionisme en ment
L’objectiu unionista segueix essent el mateix, és a dir dificultar la governabilitat amb tota mena de recursos als Tribunals per intentar obstruir la gestió del nou govern català i fer-lo fracassar, de manera que l’electorat se’n cansi i li retiri el vot.
Els partits espanyols s’equivoquen amb aquesta percepció de la política de la confusió com eina d’oposició dins de les institucions catalanes.
Interessa a l’Estat mantenir la seva estructura centralista, de manera que l’essencial es decideixi a la Moncloa i un exèrcit de funcionaris de l’Estat executin allò que el govern espanyol hagi decidit.
La taula de diàleg implica que Catalunya decideixi el seu futur
Convé a l’Estat espanyol la desafecció electoral a Catalunya i que la situació continuï, sense pensar que la democràcia espanyola està subjecte a avaluació a les nacions Unides i a la Unió Europea.
El govern socialista encara no ha entès que taula de diàleg vol dir que Catalunya vol decidir lliurement el seu futur i el seu model de desenvolupament i de lluita contra el canvi climàtic. És Catalunya qui ha d’escriure la seva pròpia història. El problema està a l’Estat espanyol, no a Catalunya.
Quina política? Catalunya delenda est
Novament, aquest 11 de setembre, el poble català ha donat una mostra de la seva voluntat, deixant aclarit que Catalunya vol ser Catalunya, no una nació en risc de desaparèixer que és el que convé als partits unionistes, recordant allò de Rússia delenda est que ara s’ha traduït per Catalunya delenda est, i no dissimula es proposa el partit socialista.