
Quin projecte alternatiu per a Barcelona?
Els petards i els focs artificials de Sant Joan no han destapat cap projecte alternatiu que sigui comprensible pel ciutadà mitjà. Els socis de Colau, els socialistes que representa Collboni estan empetitits i invisibles. Possiblement els caps socialistes estiguin buscant algú amb millor perfil per presentar com alcaldable en el seu lloc.
Ada Colau ara té solucions per tot sense resoldre res
Ada Colau set anys després ha après l’ofici d’alcaldessa i ara té solucions per tot sense resoldre res. El seu projecte és ella. I seguirà dient criminals als particulars que insten desnonaments.
Les posicions dels candidats coneguts fins ara ens parlen de continuisme per què no aporten cap novetat. Queda per veure el paper de Junts un cop aquesta formació hagi definit i decidit el seu alcaldable.
El futur de Barcelona ha quedat dissimulat amb les eleccions d’Andalusia i els silencis de les Ministres del govern espanyol davant les queixes i reclamacions del govern català. Haurien de publicar-se totes les cartes de laura Vilagrà per poder saber com enfoca el govern català refer ponts i exigir les inversions compromeses que no arriben.
Aragonés exigeix un 160% d’inversió per compensar la baixa inversió de l’any passat. Queda per saber que demanarà Ada Colau si veu diners a la vista.
El malestar català existeix i el govern espanyol ho sap. Catalunya és avui un territori perjudicat, discriminat davant d’altres com Madrid. Els diners extra i els superàvits són per Madrid. Quin estrany pacte PP/PSOE per Madrid. S’hauria de saber per què València, Balears i Catalunya són els menys estimats financerament per l’Estat espanyol. Qui ordena i el per què.
Podrà resistir Barcelona una política de recentralització espanyola?