QÜESTIÓ DE PRINCIPIS – El Republicà

El Republicà

setembre 7, 2021

Principis que són la base d'una nació

És cert que hi ha principis més elevats que la lleialtat a les institucions nacionals d’un Estat. Les nacions no poden ser considerades clans ètnics, sinó que són un conjunt d’ideals de justícia, de llibertat, d’igualtat, de neutralitat dels tribunals, honestedat i honradesa.

Principis que no xoquen amb la lleialtat

A Catalunya vivim sota la divisió que provoca la pregunta què som i quines són les lleialtats. Molts es pregunten el per què de la repressió i de les discussions que han aparegut en els àmbits familiars, a conseqüència de declarar-se uns independentistes i els altres contraris.

Passa el mateix en el debat sobre les perspectives econòmiques i socials: conservadorisme contra progressisme. Ara vivim l’ascens de les tendències autoritaristes, que es creuen fonamentades en missatges divins i que posen per davant la pàtria, com a primer concepte a protegir.

L’Estat de dret i la integració del Regne d’Espanya a la Unió Europea ara topen amb els antisistema que, sense un veritable procés intel·lectual, només coneixen l’aldarull com a eina de manifestació i protesta.

Diferents concepcions de Catalunya

Existeixen, per tant, diferents concepcions de Catalunya, que arriben a ser polèmiques. Molts es pregunten què és ser català, tot i que s’han produït esdeveniments que permeten individualment establir la definició, només pensant una mica i llegint la història.

Espanya frueix d’un fort nacionalisme espanyol que no va esvair-se amb la desaparició del dictador. Aquest nacionalisme, el van mantenir els seus fidels trasplantats a demòcrates i, ha ressorgit amb VOX i les noves orientacions del conservador partit popular, que està absorbint les restes de Ciutadans.

Principis que no xoquen en les trobades multiculturals

En el debat, apareix la pregunta de qui defineix la nació? Un diccionari? Un parlament? Un partit? I també si es pot admetre que una definició sectària o inclús acadèmica s’imposi sobre la realitat social.

El debat i el pensament s’activen més quan les activitats individuals transcendeixen les fronteres i són membres de diferents nacionalitats, els que participen en el debat, aportant les seves visions i interpretacions de la realitat històrica, en cada cas.

De fet, en les trobades multiracials i multinacionals a diferents països, no xoquen les diferències culturals. No apareixen identitats en risc de desaparèixer ni insalvables.

Els ideals han de superar el sectarisme

El que no s’entén, en un món civilitzat, és la pretensió d’unes cultures de domini sobre les altres, en l’aspecte humà i social, negant fets nacionals evidents. Falta la cultura democràtica? Falten idees liberals?

Es poden escriure les idees i defensar els principis bàsics d’una societat ordenada perquè no es perdin en l’oblit i en el silenci de l’educació de les noves generacions.

Quan es tracta de fer un món més just i més obert, s’han de defensar els ideals que permeten superar el sectarisme i l’autoritarisme perquè hem de crear sentiments de solidaritat global amb totes les desgràcies sanitàries, climàtiques i polítiques que s’estan produint.