QUÈ SOM, PERÒ ON ESTEM?

El Republicà

abril 3, 2022

Altres espais

Què som, ho tenim clar, però no hem d'oblidar on estem

Fa unes hores ens creiem que els jocs d’hivern acabarien sent jocs catalans pirinencs, amb la participació d’Andorra. El Comitè Olímpic que presideix el Sr. Samaranch fill de l’altre president Samaranch que va viure els jocs olímpics de 1992 a Barcelona, veu amb ganes que sigui Barcelona la gran atracció d’aquests nous jocs.

Què som, on estem? No podem oblidar que estem a Espanya i l'Estat marcarà límits

El ministre de cultura Sr. Miquel Iceta veu amb interès que l’Aragó, que vol fer la seva alternativa, no es despengi d’aquests jocs i participi amb Catalunya. No serà possible celebrar uns jocs a l’Aragó i uns altres a Catalunya. Els jocs estan adjudicats a Catalunya Pirineus.

Però no ens paren de dir que això és per Espanya, per què estem a Espanya i per què som espanyols. L’Estat intervé marcant posició i els límits de Catalunya. Passa com el 92, amb uns jocs on estava presidint la família reial. Ara també ens trobarem un rei a la presidència per què no ens oblidem que som a Espanya i formem part d’Espanya on estem.

Aquest rei sap que és persona non grata des del 3 d’octubre 2017, però per protocol i per què és el rei hi serà. Compartirà presidència amb el Rei l’actual president de la Generalitat que també representa l’Estat a Catalunya?

La convocatòria dels jocs ha de servir per millorar serveis i comunicacions. Pasqual Maragall va obrir Barcelona al mar, va tirar endavant la Vila Olímpica i la nova urbanització fins al Besòs, va renovar vies de circulació i va sanejar el subsol. Va aprofitar els jocs per fer una inversió considerable en obra pública i urbanisme. Va fer més gran Barcelona.

Des del punt de vista nacionalista Pasqual Maragall no va fer res. Tampoc es va pronunciar contra Garzón quan van començar les detencions de gent nacionalista radical. Quan l’Àngel Colom va amenaçar en tirar-se a les piscines tampoc es va prendre cap mesura, era llavors candidat a diputat a la llista d’Heribert Barrera.

L'exigència d'uns jocs netament catalans és la gran oportunitat de l'independentisme

Ara podem tornar a una situació propera i molt similar a la de les represàlies del 92, mentre 4.700 càrrecs, funcionaris i excàrrecs catalans s’enfronten a processos a conseqüència de la seva participació o intervenció en el procés.

Des de Madrid ses parla de normalitat i aquests Jocs Olímpics d’hivern tenen una doble funcionalitat, ja que a més de l’esport de neu obliguen Catalunya a formar part d’Espanya i a presentar-se així al món. Es vendran com mostra de normalitat i nova convivència.

L’objectiu és presentar l’independentisme en via morta i una Generalitat sense ganes d’activar-lo. No se sap si seran decisions polítiques o la feina dels respectius assessors dels governs. Però amb el que o compten és més que evident que és amb l’opinió del poble català.

L’exigència d’uns jocs netament catalans ara que s’ha de despenjar l’Aragó és la gran oportunitat de l’independentisme. Catalunya ha de mostrar la seva capacitat d’organització i l’eficàcia de la seva gestió. Això és el que compta.

En cap cas s’ha de silenciar ni amagar el que vol Catalunya en el futur i els compromisos del govern actual d’assolir la independència, i menys davant el govern de l’Estat i la monarquia espanyola.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!