QUÈ PINTA L’ESTAT ESPANYOL A EUROPA?

El Republicà

octubre 25, 2021

Què pinta l'Estat espanyol a Euopa?

La dimensió política de l’Estat espanyol a la Unió Europea s’ha anat empetitint, ja que com organització ja no controla els mecanismes necessaris per assegurar el desenvolupament. L’autonomia externa de l’Estat ha anat disminuint a mesura que s’ha anat produint l’harmonització institucional i legislativa dels Estats europeus.

Què pinta l'Estat espanyol quan nega el dret europeu?

Però a l’interior l’Estat ha creat petits Estats dins de l’Estat. Un d’ells ha estat la justícia que fins ara ha anat per lliure fins que ha rebut algunes rebolcades procedents dels Tribunals europeus. Amb l’excusa de la Constitució s’ha acabat de desconèixer i de negar l’aplicació a Espanya del dret europeu i les sentències del Tribunal europeu dels drets humans.

No se sap que acabarà passant amb els fons next generation que vol administrar l’Estat des de la Moncloa per controlar tota estratègia de desenvolupament econòmic estructural. No creiem que aquests diners serveixin per fer places de vianants a Barcelona com pretén l’alcaldessa Ada Colau en la seva guerra particular contra els automòbils a la ciutat.

Grups de pressió, d’interès i clientelisme estan pendents de les assignacions que ha de decidir una burocràcia estatal, ja que l’adjudicació no passarà, sembla, per una intermediació política institucionalitzada.

Es desconeix el desenvolupament futur de la Unió Europea

El que importa ara és recuperar els treballadors que estan a l’atur i aturar la decadència de la societat del benestar. Però l’Estat no és un ens autonòmic que pugui decidir pel seu compte quines seran les destinacions del fons. S’hauran de saber els costos i els resultats en tot moment.

L’Estat no sap ni vol assumir el paper de mitjancer entre el poder i la perifèria, com tampoc s’adapta a ser corretja de transmissió de la integració europea.

L’estat és avui una forma transitòria tot i que es desconeix com serà el desenvolupament futur de la Unió Europea que va més enllà de la proclamació de la igualtat d’oportunitats. L’important ha estat la transformació del mercat intern de la UE, intentant superar el baix nivell de renda amb relació a la mitjana comunitària com ja es veu amb els salaris que estan disposats a pagar els empresaris espanyols.

L'Estat no ha assumit canviar la seva forma política

Les ampliacions fetes per la UE admetent a altres països no ha alterat la situació, si bé ha augmentat la renda de cada Estat, en molts casos mercès a les transferències de fons estructurals i préstecs dels quals Espanya n’ha estat beneficiària privilegiada.

Però els diners no han impulsat la construcció de l’estat europeu, com tampoc la política on els contraris a la Unió agafen força dels Estats europeus, sense pensar que la solució avui és la competitivitat econòmica i la protecció social.

La integració el 1986 del regne d’Espanya a la Unió Europea va donar lloc a un període de transició que Espanya no va aprofitar a conseqüència de la dominant idea d’unitat nacional que defensa l’Estat que desconeix l’existència de la diversitat nacional dins del territori.

L’Estat no ha assumit canviar la seva forma política, coneguda des de la Constitució, i tampoc ho han exigit els governs de la naixent democràcia espanyola. De manera que l’Estat espanyol no s’ha fet europeu i han seguit les tensions amb els partidaris del continuisme, que no vol reconèixer els drets dels pobles perifèrics. Que promou l’exclusió social en lloc d’apostar per una transformació dinàmica que permeti donar per acabada la transició.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!