Autodeterminació o dret a decidir?
Autodeterminació, via al fracàs?
Joan Ridao creu que l’autodeterminació és una via al fracàs. Així de contundent ho ha dit en una entrevista que publica El Punt Avui, el dissabte 3 d’abril.
Ridao diferencia el dret a decidir i l’autodeterminació. És veritat que són conceptes diferents. Considera que l’autodeterminació està vinculada a fenòmens de descolonització i “Catalunya no figura en la llista d’estats a descolonitzar”, per la qual cosa la considera abocada al fracàs.
Autodeterminació: dret a ser d'un poble
Però Ridao no considera que l’autodeterminació és avui una manifestació de la llibertat d’expressió d’un poble, que reconeixen les Nacions Unides sense exclusions ni limitacions a tots els pobles, que reuneixen les característiques exigides pel Tractat de Montevideo de 1933, que han fet seu. I aquest és el cas de Catalunya que vol recobrar els seus drets i llibertats.
Arreu on s’han fet recentment referèndums per decidir el futur polític d’un poble no s’ha parlat de colonialisme, sinó del dret d’una nació a ser independent d’un altre estat dominant, sigui per raons militars, d’ocupació o simplement per haver quedat dins d’un bloc posterior a la Segona Guerra Mundial, com els països bàltics, Iugoslàvia, Txecoslovàquia, la República democràtica alemanya i el mateix Kosovo.
El referèndum és avui la via escollida pels pobles democràtics que volen resoldre el conflicte amb l’Estat predecessor pacíficament. El Quebec també ha triat aquesta via, igual que Escòcia.
Tractament colonial i injust
En el cas català, estem d’acord en el fet que no disposem de Dret Públic des del Decret de Nova Planta, amb l’ocupació castellana del 1714, i l’actual autonomia política està desactivada a partir de la sentència 31/2010 que conté 14 declaracions d’inconstitucionalitat.
Les mateixes raons per ampliar l’autogovern subsisteixen: “finançament injust i inequitatiu, feble reconeixement de la identitat comunitària quant a nació i llengua, competències no segures contra l’abús d’interès general per part de l’Estat i no poder créixer en institucions pròpies del territori, a més de no ser reconeguda l’acció exterior en l’àmbit de les competències que li són pròpies a Catalunya.”
El dictamen del jurista i professor universitari és clar: l’autonomia de la Constitució no serveix per desenvolupar Catalunya, com tampoc altres lleis que s’apliquen as Catalunya i en particular el títol 6è de la Constitució copiat de les lleis orgàniques del franquisme referent al poder judicial.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български