Què passa amb el camí de la república?

Han començat a disparar-se les crítiques contra els governs de la Generalitat i el de l’Estat en torn de les discrepàncies polítiques que es produeixen cada vegada que Catalunya demana parlar del referèndum d’autodeterminació.

Es posen en dubte els lideratges en plena crisi de la Covid 19. Però ja es parla de renovació de líders per què el rebuig popular als actuals en la gestió de la crisi sanitària és ben visible.

Possiblement el que passa tingui molt a veure també amb la situació creada per el confinament i la pèrdua de salaris i tancament obligat de negocis. Però els dirigents polítics que vam elegir no són els responsables de la situació social per la que busquen remeis d’urgència.

Es fan prediccions funestes per apaivagar els ànims i els sentiments independentistes en la perspectiva d’una crisi que fa fer marxa enrere a una societat que es creia pròspera i se sap no podrà contenir la misèria encara que sigui empobrint l’Estat i endeutant-lo.

Estem immersos en un procés de deshumanització en el moment en que hem d’afrontar les patologies polítiques més variades que trenca amb la universalitat que esperàvem veure implantar-se realment des del maig del 68 i l’èxit dels governs socialdemòcrates en la construcció inicial d’Europa.

Hem vist, però un jovent que més d’una vegada s’ha manifestat refusant el món i la societat dels seus pares, des dels moviments hippies als contestataris i llibertaris que han perdut la creença en una societat ordenada i organitzada des de l’Estat. Recordem també aquell 15 M de 2011 que va sorprendre a dretes i esquerres tradicionals. Era el moment de exigir noves polítiques per els temps nous.

Les noves generacions no accepten la societat de l’alienació creada per fer desaparèixer el pensament per dificultar la presa de consciència de les diferències socials i polítiques i el risc de que descobreixin que els canvis són possibles en una societat que està destruint els llocs de treball sense aportar alternatives.

Tampoc veuen viable en el futur els joves i la gent gran els sistemes que se serveixen de l’Estat per imposar les polítiques de producció i consum d’un capitalisme en creixement, i fan duradores les desigualtats que abans es consideraven provisionals a l’espera de noves lleis i una acció sindical coherent amb la defensa dels drets dels treballadors assalariats que l’atur descobreix.

És evident que pertany a la democràcia crear els ideals que han d’ajudar a superar la indeterminació i la transició que venim arrossegant per allunyar-nos de la dictadura que va implantar una monarquia a mida. Els valors republicans segueixen vigents en els nostres temps en veien que les institucions que es pleguen als criteris d’un capitalisme tòxic.

És amb la democràcia que representa el sufragi universal que podem sortir d’aquesta situació, i alliberar-nos de l’esclavatge institucional i el desajust de la transició inacabada que ha augmentat el malestar social.

Les noves generacions es pregunten cada dia més per què els polítics actuals que dirigeixen l’Estat des de Madrid es neguen a posar en pràctica solucions republicanes que secunda una important majoria de ciutadans de Catalunya, sobretot del jovent que veu en una República democràtica de drets socials la oportunitat de fer una Catalunya més lliure, més pròspera i més justa.