Puigdemont llança la tormenta perfecta

Carles Puigdemont ha pres la davantera i ha anunciat la creació d’un nou partit escombra de l’independentisme de centre dreta. La sortida a l’escenari ha sigut deixant anar ganivetades als seus antics companys. Vol que PDeCat, JxCat i la Crida se sumin disciplinadament al seu projecte.

Per fer-ho be s’ha rodejat d’antics socialistes, antics convergents oi gent d’esquerres penedida de la seva militància anterior. Dona la sensació que entre els promotors ja s’hi troba el govern que proposaria perla Generalitat si arribés a guanyar unes eleccions.

Puigdemont presenta un aparell decidit des de Waterloo que només ofereix l’oportunitat de l’adhesió personal. Tot està per fer per què en un començament el projecte Puigdemont és una operació multitudinària que vol controlar i dirigir ell mateix.

Els mitjans diuen que Puigdemont ha fet una OPA al PDeCat. Més aviat el que ha fet és fer-li una tancada amb exigència de submissió com via de supervivència.

Puigdemont vol practicar l’absorció de tot allò que trobi sempre que accepti el seu lideratge. No vol compartir amb Oriol Junqueras, i es proposa no estudiar negociacions fins desprès d’unes eleccions que se suposa es convocaran quan tingui definit i en marxa el seu projecte.

Ara veurem l’acte oficial de fundació del que ja està decidit. Torna la trempera? És realment transversal la seva posició o simplement és una idea irrealitzable amb el personal de que disposa?

El centre dreta català està dividit. Totes les formacions que apareixen es reclamen com la solució al conflicte i la millor proposta de govern de cara al futur.

Ha de passar molt de temps per què les propostes s’assentin i arrelin o les eleccions les facin desaparèixer com ja va passar el 1977, ara però amb la càrrega d’un deute electoral que algñu haurà d’eixugar.