Puigdemont comença la concentració de forces sense republicans independents

El Consell per la República ha decidit dissoldre’s per formar part del nou partit de Puigdemont. Els independents d’esquerres que van signar el manifest de suport a Puigdemont van per el mateix camí. També s’està a l’espera del que pugui passar al PDeCat. Aquest mes de juliol permetrà veure moltes coses.

PDeCAt es resisteix a desaparèixer i presenta implosió a la vista per què no vol morir tant ràpid. Artur Mas guarda silenci per què sap que Puigdemont no podrà ser reconegut President si encapçala la llista i Joaquim Torra no pot repetir.

Ara convé desacreditar ERC. L’argument de força és destruir l’acord de la Taula de diàleg forçant al govern central per què es pronuncií sobre el referèndum d’autodeterminació abans de començar les reunions. I també l’amnistia dels presos polítics, agradi o no a les dretes unionistes, al Tribunal Suprem i a la Fiscalia.

La posició del president Joaquim Torra exigint amnistia i autodeterminació com qüestions prèvies a tota reunió amb el govern socialista ha sigut un extraordinari cop de gràcia als esforços de ERC. El combat s’ha portat també a la Taula de diàleg i els socialistes estan com si veiessin ploure, deixant que els catalans s’esbatussin entre ells.

Ara hi ha pressa per mullar posicions per què la convocatòria d’eleccions al Parlament és a prop i cal tenir preparada la força política que és creu més coherent per el centre dreta català de tota la vida, sota la direcció de Carles Puigdemont. Les llistes a punt de ser fetes, amb criteris patriòtics?

Carles Puigdemont ha sabut superar d’entrada la manca de corrents crítics que permetin un canvi als partits i s’endinsa en la història presentant-se com veu i imatge de la Catalunya independent.

Amb l’operació escombra Puigdemont en la seva qualitat de líder indiscutible del centre dreta català intenta consolidar un a nova força política que generi confiança per damunt dels partits verticals i sense radicalisme democràtic.

A altres grups es produeixen baixes per desavinences i discrepàncies profundes. Altres lideratges estan perdent més del 10% de les adhesions de que gaudien que ara s’entusiasmen amb altres veus, com va ser el cas de Graupera fins la seva desinflada.

El que passa és que hi ha un públic oscil·lant entre organitzacions que no és tot el que vota. El vot és decideix al moment electoral, no abans, i la intenció de vot moltes vegades no acompanya a un creixement de militància que és el que ara intenta Puigdemont.

Com tantes vegades, la política segueix seent una pilota que circula per una teula inclinada. És el mateix que va passar amb la CDC dels 80.