

Els partits espanyols diuen que no s’entenen i estan sempre a la grenya. Però s’han posat d’acord per agitar la seva obsessió per empresonar els eurodiputats independentistes que lidera a l’exili Carles Puigdemont, president destituït de la Generalitat.
Un suplicatori per treure’ls la immunitat com a eurodiputats ha ajuntat els unionistes espanyols en una decisió política, que destrueix l’exili i intenta impedir el dret d’asil dels polítics catalans, als quals es persegueix com criminals per convocar un referèndum que no és delicte al Codi Penal espanyol.
A més d’aquesta coreografia malsana, feta al Parlament Europeu, ara el president espanyol Pedro Sánchez ha sortit dient que el 51% de vots que esgrimeix haver obtingut l’independentisme a les eleccions catalanes del 14-F no té cap valor, perquè entén que només van aconseguir el vot del 23% del cens electoral, la qual cosa, segons ell, no els hi confereix cap dret.
Deia Josep Colomer a la contra de La Vanguardia, el passat 2 de desembre del 2020, que la democràcia és el menys dolent dels sistemes, però que pot empitjorar. El seu pensament és perfectament aplicable a l’actuació de Pedro Sánchez, que sembla de doble moral.
Celebrades unes eleccions, amb el resultat a la vista, el que compta en democràcia són els vots emesos a les urnes i no l’abstenció. Pedro Sánchez sembla voler ignorar ara el que és i significa la democràcia representativa.
Aquesta posició contrària a les esperances de l’independentisme l’afavoreix, sembla, per negociar acords amb un PP que ha acusat la caiguda a Catalunya. El PSOE podrà controlar el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional amb més facilitat. La renovació judicial serà això: més poder pel PSOE.
Amb la repressió organitzada que no s’atura, el socialisme espanyol ha pres el lideratge polític per intentar liquidar l’independentisme via judicial. No deixa de sorprendre que aquest tic autoritari, que esgrimeix el dirigent socialista parlant de la defensa de la democràcia i la unitat d’Espanya per esclafar l’independentisme, es cregui que és l’element definitiu per a la seva victòria.
Però la coreografia liderada pels socialistes no acaba aquí. Pedro Sánchez reclama la presidència de la Generalitat per a Salvador Illa. Diu que hi tenen dret per què ells sí van guanyar les eleccions.
El que li passa al socialisme sucursalista és que no arriba ni podrà arribar als vots necessaris per a la investidura, per més que es posin d’acord amb el PP, C’s i VOX. La majoria d’escons del Parlament de Catalunya es troben en l’independentisme que tant menystenen i menyspreen, ara, el socialisme unionista i VOX.
Sí que és cert que la democràcia del 78 empitjora i va a menys amb aquests dinamiters polítics que volen escriure Catalunya amb ñ, menyspreant Catalunya i la voluntat democràtica dels catalans.