Primer de maig, dia de la classe obrera

El primer de maig és un dia per aixecar les veus de protesta dels treballadors explotats i també el dia d’afirmació de la classe obrera. Però des de que els partits de la classe obrera s’han aburgesat el 1r de maig ha deixat de ser una data per l’expressió del malestar social i del dret dels treballadors a condicions laborals dignes i un salari adequat per les seves necessitats.

Ha quedat per aclarir pel que fa a la política dels darrers anys si som davant una socialdemocràcia descafeïnada i amb dret a la peresa o davant una renuncia del pensament d’esquerres al compromís social.

La nostra època no és la de Carles Marx en la que un Marx intel·lectual es proposava donar les bases per l’esperança d’una vida millor per el proletariat. El seu Manifest de 1848 no ha mort, però si s’ha pogut de mostrar en la pràctica que el materialisme històric ha fracassat.

La classe obrera que és el nucli social que omple les manifestacions del 1r de maig arreu del món segueix reclamant la lluita contra la opressió laboral i l’explotació de treballadors i treballadores.

Avui també compten els drets de la dona treballadora i la equiparació salarial per un mateix treball, amb independència del model d’Estat i de la configuració social que controlen les grans corporacions internacionals.

La dialèctica de La història dels moviments socials ens demostra que els models comunistes creats per Carles Marx i desenvolupats per Stalin i Lenin han anat implosionant, a l’excepció de Corea del Nord i Cuba que no deixen de buscar inversions i veure com sobreviure.

Xina, Viet-Nam, Laos i Cambodja, velles dictadures comunistes, desapareguda la Unió Soviètica han pres un altra rumb, evolucionant en l’aspecte econòmic i permeten el desenvolupament industrial, tecnològic i l’accés a la riquesa per competir amb les economies capitalistes.

El 1r de maig és un dia, però de record de l’esperit revolucionari. Podem recordar les carregues policials del 1r de maig de 1968 a Barcelona i les detencions de treballadors que amb l’esperança de fer sentir la veu de la llibertat acabarien empresonats per una justícia al servei de la dictadura.

El 1r de maig és el dia de la solidaritat obrera en la seva lluita unitària i democràtica en un àmbit socioeconòmic desfavorable. La recessió anunciada i l’atur tornaran a presentar dades que justificarien un ressorgiment del conflicte de classe.

El 1r de maig és el dia per recuperar la crítica a tota la dialèctica sindical burocratitzada i apaivagada amb subvencions que han devaluat l’esperit de lluita i de defensa dels treballadors per part dels moviments sindicals i han perdut capacitat de resposta als abusos empresarials des de l’esquerra.

Fotografia: Goelro / CC BY-SA