Presó és privació de llibertat

Els actuals presos polítics van ser condemnats a presó i per part de l’Estat s’esperava que entressin en fase de silenci durant anys. Un habitacle de 8m/2, un protocol de vida rigorós i limitacions en les comunicacions és el que s’esperava. Es tractava de silenciar els díscols independentistes.

Silenciar els capdavanters polítics catalans empresonats era un objectiu previsible vist com es desenvolupava el judici del procés. Els beneficis de la llei penitenciaria, pel que es veu no s’han aplicat amb el bon grat de la justícia espanyola i ara convé reprimir una mica més aquests polítics independentistes tant xerraires.

Una part de la societat espanyola estarà plenament satisfeta veient com es tanquen les portes de sortida dels condemnats i es restringeix la seva vida pública a la desaparició forçada per la llei.

El govern socialista espanyol segueix amb el seu programa com si res, mirant a un altre costat. No els afecta que la Fiscalia es fiqui amb aquests presos que surten massa la carrer, van de reunions, opinen per televisió, escriuen llibres mantenint el caliu polític i es preparen per les noves eleccions catalanes de la tardor.

De cap manera permetran que Oriol Junqueras pugui ser candidat. El volen confinat a la presó i en el silenci dels morts vivents. La llei és per ell com una llosa posada damunt del seu cap perquè no el pugui aixecar. Però aquesta llosa no pot amb l’esperit i la intel·ligència de l’home polític.

Ara ja és insultant que el gobierno socialista que parla d’un diàleg que es va demorant amb qualsevol excusa, no es proposi començar a pacificar la situació amb Catalunya i posar en marxa una amnistia per presumptes delictes polítics. Es va fer per el franquisme i per els perseguits fins el 77 buscant la nova remissió i gràcia per intentar la concòrdia i trobar solucions pacífiques i dialogants a les legítimes aspiracions catalanes.

Ara no hi ha esperit de concòrdia. Segueixen els ànims de persecució. El gobierno ho permet. La democràcia espanyola ha entrat en el buit de la història en plena decadència, amb una ultradreta repressiva en creixement a l’espera.

El que està passant posa de relleu que no hi ha a l’Estat espanyol cap interès de canvi ni d’oferir concòrdia a Catalunya. Tot depèn ara de nou de la força electoral de Catalunya.