“No et preguntis què pot fer el teu país per tu. Pregunta’t què pots fer tu pel teu país” (Kennedy)
Algú es planteja la segona part de la famosa frase de Kennedy?
No sembla. Predomina l’exigència”, el que cadascú demana a Catalunya. Prevalen els “drets”. No les “obligacions”. Tots reclamen Qualitat de vida, Democràcia, Justícia social, etc. Què pot fer cadascú pel seu país…? No s’hi planteja. Els partits són egocèntrics: la seva ideologia, identitat, ¡el poder!, no servir a la societat, encara que proclamin el contrari. Millor modificar el consell: Pregunta’t què pots fer per tu mateix i per a tu mateix!
Com a consultor intento conèixer les “causes crítiques” dels conflictes. Un que segueix vigent, s’agreuja, és el de “Espanya/Catalunya”.
Diferents motius: confrontació de drets històrics, econòmics, identitaris, ideològics, democràtics, culturals, socials, etc. “programen” el subconscient col·lectiu dependentista i independentista. També, allò que en “desenvolupament organitzacional”, anomenem “cultura”: “conjunt de principis, valors, que determinen la conducta”. Es pot projectar a tots dos segments.
Dependentistes a Catalunya
Consideren que Catalunya és Espanya des dels Reis Catòlics. És fals. Saben que econòmicament depèn molt de Catalunya. Publicat: “PP extremeny avisa que una “quota” per a Catalunya faria perdre 16.000 milions a la resta de CCAA de règim comú”. Perdria molt més si s’independitza. Junta d’Andalusia: “Sense Catalunya, les finances andaluses tindrien problemes”. Etc. És la principal font de riquesa productiva de l’Estat. És la concentració industrial més gran del sud d’Europa. Hi ha molt més conegut. El que és “lògic” seria actuar “política, democràtica, pacíficament”, perquè Catalunya no volgués independitzar-se. Es fa? Gabilondo va dir: “Catalunya no se’n va. Ja se n’ha anat. La fem fora nosaltres”.
La societat catalana exigeix qualitat de vida, però… dóna suport a les actuacions de l’Estat espanyol que fomenten l’independentisme!. I no només les econòmiques. S’hi afegeixen les polítiques o democràtiques com negar un referèndum. Les policials, judicials, que estan tan qüestionades a Europa. Les identitàries com la negació de la identitat catalana per imposar la castellana.
Els dependentistes estan tan perjudicats com “tots” els habitants de Catalunya. Ho admeten sense protestar. Voten “dependència”: PSOE, PP, Cs, Comuns, Vox, grans patronals i sindicats, amb els seus militants i votants. Minoria al Parlament i en vots, però és el “model” aplicat. Quan la minoria s’imposa a la majoria per via policial, legal, judicial, econòmica, cultural… té nom: dictadura. Motiu?: Ignorància? Hispanodependència? Partitdependència? “La ignorància d´un votant en democràcia perjudica la seguretat de tots” (Kennedy).
Rebaixa, elimina, l’independentisme o ho fomenta? Això és actuar amb lògica? En què beneficia això cada dependentista? És el millor per a si mateix, per a les famílies?
Independentistes
Consideren que estan espoliats, maltractats, colonitzats, menyspreats. The Wall Street Journal publica l’espoli anual: 9% del PIB català. Democràcia: The Economist rebaixa la qualificació d’Espanya a “defectuosa”. Entre altres motius, per “la gestió contra l’independentisme català”. Catalunya era “nacionalitat” en la Constitució. Avui, sense Estatut. Actuació judicial coneguda. Què és avui…? Serveis socials: espoli, infrafinançament, incompliments de l’Estat, limiten les prestacions necessàries. Lleis clarament socials del Parlament català són anul·lades pel Constitucional espanyol. Identitat: Des de Felip IV: “cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”, fins avui, “cal espanyolitzar als nens catalans” procés de castellanització. “Colonització perifèrica” ho defineix Ohmae.. S’imposa el 25% de castellà. “Colonització o nacionalisme lingüístic”, ho diu un catedràtic madrileny.
El 70% vol referèndum d’autodeterminació. Es nega. Segueix la repressió judicial, policial, econòmica, cultural. Què fa Espanya per cada habitant de Catalunya? Tot el que hauria?
Què intenta Catalunya?
Va demostrar participar en un projecte comú. Els “demostrats” incompliments de l’Estat han generat la “reacció” de l’independentisme.
Facilitar a “tots” els seus habitants un nivell de vida molt superior. Indicadors macroeconòmics, Credit Suisse, economistes internacionals, suggereixen que Catalunya independent se situaria entre Finlàndia i Dinamarca. Catalunya és “motor econòmic d’Europa” segons la UE. Està, amb València, en la “banana daurada”: zones generadores de riquesa i gran potencial.
Democràcia! Una República moderna, de tall europeu, amb estaments, constitució, lleis, estructures equiparables als Estats considerats referents.
Justícia social! Els millors serveis sanitaris, prestacions a la dependència, pensions, etc. Comptarà amb recursos per a fer-ho.
Identitat! Catalunya la té històricament. Ofereix una “cultura identitària europea, oberta” a la qual molts s’adhereixen fàcilment.
Més de 2.000.000 de vots enfrontant-se a la policia espanyola en el referèndum. “Això” hauria de fer reflexionar a tots els espanyols, rectificar, des de la monarquia fins al votant del més petit poble. També als polítics i votants dependentistes a Catalunya. Succeeix? No.
Gairebé ningú pregunta què pot fer pel seu país. S’exigeixen solucions sense aportar res. Millor preguntar-se “què ha de fer cada votant a Catalunya per si mateix, per la seva família, el seu futur… davant el conflicte amb Espanya”.
Hi ha solucions possibles. Totes democràtiques, pacífiques. Per què no s’apliquen?
Volen els votants a Catalunya millorar el seu nivell de vida, de democràcia, de serveis socials, de llibertat? Ho aconseguiran triant als qui asfixien, colonitzen, agredeixen, menyspreen, a Catalunya?
Davant el conflicte creat pel mateix Estat, què pot fer cada votant a Catalunya, per a si mateix, pel millor per a la seva família? Independència o dependència?
Què és el coherent?
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български