Pols entre cordials enemics

Per alguns analistes Puigdemont segueix fent un pols amb els seus cordials enemics de l’esquerra republicana fent un remix entre marca electoral, partit i onada de nous seguidors ara que s’apropen eleccions a Catalunya.

En política no n’hi ha prou amb partits i per això, per completar les llistes amb plataformes i independents, cal fer canvis i variacions que també afecten als programes electorals i la gestió de futur en cas d’èxit.

El centre dreta independentista català es presenta com una pizza cinc estacions per la barreja d’aportacions que apareixen a partir de la denominació PDeCAt que va substituir CDC creant a més una marca electoral Bonvehí diu ara que era excepcional.

Puigdemont sembla que intenta guanyar el pols a ERC proposant la transversalitat i afegint al seu projecte alguns ex militants d’ERC i socialistes penedits.

El joc polític i la mobilització del Consell de la República li dona visibilitat a Puigdemont, actual eurodiputat, mentre Torra sap que va camí de la sortida a l’espera d’una sentència condemnatòria que l’inhabiliti.

Ara corre que Torra convocarà eleccions per Octubre abans que Pere Aragonés es pugui fer càrrec de la Generalitat un cop inhabilitat.

Puigdemont dona per fet que pot guanyar. Recorda el mateix gest de Mas obrint els braços davant del Jordà virtual. Per cert que Artur Mas encara no s’ha pronunciat. Què espera Mas amb tot aquest enrenou?

Puigdemont, com Mas segueix en la indefinició ideològica, intentant recollir arreu, dient el que convé. D’això ja en tenim experiència. De moment es queda amb els orfes de CDC i algú mes.

Puigdemont va ser designat per Artur Mas com a transitori, Joaquim Torra ha sigut la segona part. Aquest centre dreta va acceptar eleccions sota el 155, acceptant la legalitat estatutària per no perdre espai de poder, diguin ara el que diguin.

Tot està doncs per definir. Un centre dreta català dividit no té futur, i ho saben tots. Jordi Pujol, el predecessor, es va acabar jubilant i està retirat de la vida pública. Els nous lideratges estan per fer.

La guerra actual per el poder del centre dreta recorda la pugna entre exiliats i grups de l’interior en la predemocràcia que van viure els socialistes i la mateixa ERC. Repetirem la història ara amb el centredreta català?