Política sense moral

Els polítics són el mitjà per alguna finalitat que s’intenta sempre justificar amb fonaments ideològics o religiosos. Però no sempre l’esperit de generositat i de solidaritat són la guia de les accions en la lluita pel poder.

Ens hem acostumat a viure en el retret i l’atac permanent d’uns contra els altres. Desgastar, desqualificar formen part de la nova moral dels que es volen guanyadors.

Aquesta moral és artificial i no té res a veure amb la moral vinculada a la consciència que actua com imperatiu categòric segons els filòsofs. No tenen res a veure amb els ensenyaments dels teòlegs.

Però existeixen falses consciències en funció de l oportunitat que no tenen una base sòlida. Són màscares que acaben caient tot i que son realitats avui admeses.

La moral com a preocupació no forma part de la justícia que justifica la llei amb el càstig del declarat delinqüent. El que entenem per moral és doncs una construcció tant artificial com la llei que obeeix a finalitats de normalització d’un ordre.

Alguns diuen que les lleis supleixen la moral religiosa i donen peu a les supersticions quan es busquen culpables per justificar la crueltat i la violència. El mateix suïcidi acaba sent una forma de fugir de responsabilitats.

Ens preguntem moltes vegades què som, lo suficient per adonar-nos, com deia Shopenhauer el 1837, de que predicar la moral és cosa fàcil i lo difícil és fonamentar-la.

La moral té molt a veure amb el desenvolupament dels nostres costums i la vida mateixa, establint regles pel coneixement dels deures i les responsabilitats. Però la idea de la moral pot derivar d’altres coneixements, la qual cosa obliga a investigar el veritable fonament de la moral.

La moral no permet arribar-hi en realitat a través un procés d’anàlisi filosòfic de les accions legítimes, dignes i elogiables de les persones.

La investigació feta per Shopenhauer va permetre saber que un acte de moralitat determinat per l’amenaça d’un càstig i la promesa d’una recompensa, seria moral només en aparença, però no en la realitat, doncs el seu principi real és l’egoisme.

Això permet que l’engany, la falsedat a caben tenint més crèdit que la veritat, com estem veient en les fake news.