PLUJA DE BARBARITATS

Ha començat l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat dient que votar Illa és votar ERC. Hàbil demagoga propagandista la política viu refugiada a l’Eurocambra per desacreditar l’independentisme català i desestabilitzar tot el que pugui les propostes independentistes, però no explica si ha pagat tot el deute fiscal que se li va trobar al negoci familiar. Això no li convé. Que se’n parli.

Ha començat un llarg episodi de paraules buides i retrets, que no serveixen per res, perquè així no han de parlar de programes ni de propostes concretes. Les tenen?

El joc brut torna a les eleccions catalanes, perquè l’hegemonia és el que importa, i cal destapar els draps que comprometen l’adversari convertit en enemic. La divisió és clara i patent, aguditzada per l’atomització que està apareixent en el sector independentista. Sense unitat no hi haurà independència.

A Ciutadans han encaixat la sortida i traspàs al PP de la diputada Lorena. Les seves expectatives electorals es tornen a veure reduïdes i estudien quin discurs ha de seguir en Carrizosa.

Els Comuns van contra tots. Volen recuperar espai i ser ells els que defineixen el futur de la Generalitat. Però la Generalitat no és l’Ajuntament de Barcelona. Darrerament, només sumen malestar amb les seves decisions equivocades.

Molts canvis de llista i noves incorporacions obeeixen a interessos particulars. Com hi han arribat alguns no es pot considerar democràtic, perquè simplement han sigut cooptats mentre a la militància dels partits els parlaven de primàries.

Tornarem a veure llistes de gent desconeguda, però que omple. Això és el que entenen per renovació, amb tots els respectes als aspirants. Els títols universitaris i professionals sense experiència i gestió reconeguda de treball no aclareixen quin és el candidat. Menys encara si no se sap com pensa i només s’ha dedicat a obeir com a militant del partit o membre de l’aparell, ascendit a candidat.

És la política del retrocés el que uns i altres estan construint buscant l’hegemonia, i posant-se a disposició de la pèrdua de la victòria per falta d’unitat.