
La conferència de Pere Aragonès no ha convençut ningú
La conferència de Pere Aragonès no ha convençut ningú. Des de la Moncloa, la ministra Isabel Rodríguez ha dit que el Consell de ministres primer decideix i després dialoga. Per tant, ha deixat clar que no es parlarà ni s’acordarà res que no hagi decidit el Consell de Ministres. L’Estat decidirà així quan dialogar i de què dialogar.
Pere Aragonès reclama una via democràtica
Pel seu compte Pere Aragonès reclama una via democràtica per esdevenir república independent en el marc de la Unió Europea i el govern espanyol es nega a fer propostes per desbloquejar la situació. Aragonès no parla dels possibles mecanismes per desbloquejar la situació i l’immobilisme del govern espanyol respecte dels drets de Catalunya com a nació que es continuen negant.
Les discrepàncies entre les estratègies polítiques dels que són a l’exili i els que són a l’interior són cada dia més evidents i no faciliten la unitat que necessita la política catalana.
Els ex-CDC i PDeCAT es reivindiquen a través de Jordi Sánchez que ha criticat sense embuts la conferència, per no haver fet referència a Carles Puigdemont i a Artur Mas. Els que no hi són voldrien ser-hi tot i les experiències repressives patides que s’han pres com un honor patriòtic.
Al president se li retreu que proposi una estratègia de confiar en el diàleg amb el govern espanyol, sense consens i sense concretar la resposta davant el fracàs de la taula de diàleg. Tampoc ha concretat a la conferència el president quines eines es poden construir per obrir la millor via cap a la independència.
Hi ha una unitat per refer i cada vegada els partits de govern estan més allunyats entre ells sense cap força per exigir res. No hi ha confiança i manquen alternatives unilaterals com diu l’ANC que es queixa de què tornem al 2012, a la casella de sortida.
La investidura va ser un pas provisional
Això vol dir que la investidura va ser un pas provisional amb l’expectativa de fer que Pere Aragonès fes de la independència l’objectiu central de la seva política en lloc de seguir una aparença de normalització del conflicte.
Aragonès en la seva conferència ha silenciat que el 27 d’octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va declarar la independència i no precisament es va acordar seguir com una administració autonòmica, que és el que ha recordat som el funcionariat del parlament amb la retirada de l’escó del diputat Juvillà.
Al president Pere Aragonès li retreuen haver fet un acte de propaganda per tapar un any de govern que es considera desastrós per les dretes.
Aragonès voldria que la cohesió independentista fos realitat i forçar el govern de l’Estat a moure’s, perquè és cert que el perill de l’accés del PP i VOX al poder de l’Estat es pot produir, vista l’experiència de les eleccions de Castellà Lleó.
Potser algú es penedeixi d’haver votat sí a la investidura de Pere Aragonès. Per als consocis de govern no s’està avançant i per l’ANC anem com els crancs fent massa cessions al govern de l’Estat. Aragonès no ha aconseguit que s’aparquin els retrets.
Per alguns crítics, Pere Aragonès ha organitzat un acte social amb molts càrrecs i convidats, amb l’estètica de l’home tranquil reivindicant un projecte polític inconcret i genèric. Calia concretar com vol fer el president les transformacions i la llibertat.