Però de quina aliança parlen?

Carmen Calvo diu que no volen canviar d’aliances. ERC segons ella els va millor que JxCat que diu que va de front amb un radicalisme independentista.

És a dir que ve a dir que ERC és manejable i a més vota el que els convé. Que hagi dit no una vegada a la pròrroga de l’estat d’alarma no té ara cap importància. L’important és que no exigeixin posar en marxa ara la Taula de diàleg.

I per quedar be els socialistes parlen d’aliances. Nosaltres no les veiem en lloc aquestes aliances per què no afavoreixen el diàleg en res.

La Fiscalia de l’Estat continua posant recursos per què els presos facin de presos, el Constitucional no para la seva feina pel que fa a Catalunya.

Cap detall de reconciliació. Només afirmacions a favor de la unitat i muntatges televisius. Les esquerres amb les que el socialisme s’ha aliat pe fer govern ara ja no són partidàries de l’autodeterminació. Els catalans queden sols, com sempre.

Voler comprometre ERC amb la sort del govern espanyol parlant d’una aliança que és inexistent sembla una acció a la descarada per què el tren polític descarrila.

Pretendre enganyar la opinió pública sembla innoble del socialisme que hauria de mostrar generositat i diàleg per resoldre les diferències.

El que passa és que al socialisme espanyol no li convé que ERC demostri que té raó i que només el diàleg i la negociació permetrà arribar a la celebració del referèndum d’autodeterminació.

Per que sigui veritat això del referèndum, caldrà demostrar a l’Estat que qui guanya les eleccions a Catalunya, amb un resultat aclaparador és el desig de independència.

Ara que el republicanisme avança també a Espanya, pot ser que el mateix Rei pensi triar que és millor permetre que Catalunya s’alliberi democràticament del seu jou i salvar el regne si és que els espanyols no li acrediten voler també una república com ja van fer els grecs després de la dictadura dels Coronels, i fa també el 1974 els portuguesos amb la dictadura, amb la revolució dels clavells.