
Ens ha semblat preocupant que el rei d’Espanya hagi dit, el dia de la Pasqua militar, que la democràcia la legitima la Constitució. És a dir, que hi ha democràcia perquè hi ha una Constitució que diu que regula drets i llibertats.
I d’aquesta noció no en sortim. A Madrid, les instàncies de govern no volen veure res més. L’Imperi de la llei se l’han fet a gust i a mida dels interessos que mouen la maquinària del poder monàrquic.
No parlen de democràcia cívica. El que interessa és la democràcia sota el control de l’Estat organització. No volen reformar la Constitució per obrir-la a noves idees per què ja els va bé per actuar des del centralisme, que decideix i ordena la vida de les províncies.
L’Estat no accepta els reptes catalans que són col·lectius i de futur. Fuig de la globalització ètica, que no reconeix, mentre deixa estendre’s els valors inhumans que potencien l’individualisme.
Les variables esquerra-dreta graduable permeten ressituar organitzacions, el control de la vida política democràtica i candidats on convingui, intentant erròniament convertir l’independentisme en quelcom residual, sense veure que neixen nous partits amb el mateix objectiu.
Podem dir que la Constitució ha tocat sostre i no permet aprofundir la democràcia que exigeix el ple autogovern de Catalunya.
Es neguen a retocar i reformar aquesta norma fonamental agafant-se al fet que la van votar els espanyols. De fet, és un atac a la democràcia dir que la Constitució és bona quan s’utilitza per negar reformes indispensables en una democràcia moderna. Oposar-se a l’evolució democràtica agafant-se a un text legal.
És, doncs, necessari un canvi de plantejaments en el govern de l’Estat i els partits que li donen suport. És precisament la democràcia la que legitima les Constitucions.