Per què lleis? Per què democràcia?

Quan veiem que l’aplicació de les lleis i les lleis mateixes no s’adapten a les realitats socials i polítiques, sinó que es practica precisament el contrari com va passar amb el judici del procés, ens adonem que som lluny d’una construcció democràtica.

Hi ha polítics que prefereixen ser president de la impotència abans que no ser presidents, la qual cosa vol dir que els poders de l’administració i la burocràcia es posen per damunt dels controls parlamentaris i de la mateixa justícia.

Quan parlem de crisis, i a Espanya ni ha, s’ha d’interpretar que l’ordre existent té data final i s’ha orientar cap una nova organització.

No s’ha apagat la crisi promoguda el 2007 per Lehman Brothers per l’abús del règim d’acumulació econòmica quan entrem en un nou període crític ara per raons sanitàries.

El capitalisme empresarial justifica els seus atacs contra els sous dels treballadors en defensa del dogma de la privatització, la desreglementació i l’equilibri de les finances públiques parlant de lluita contra la inflació o contra la recessió, tant si val.

El mercat no dona la solució a tots els problemes de la societat. S’ha ben de mostrat el que pot arribar a passar amb les operacions especulatives.

La democràcia, la llei, els drets humans no són cosa del passat per molt que interessi així sigui per una classe dirigent del sector empresarial i financer.

Ara aprofitarem que la gent marxa de vacances per oblidar les desigualtats que seguiran existint. Quan torni setembre ja en tornarem a parlar, tots una mica més arruïnats, excepte els càrrecs polítics i la banca.

S’han de trobar i donar respostes a aquesta crisi d’acumulació i d’abús ara que ja s’ha descobert que l’autoregulació del mercat és falsa.

Faran falta polítiques heterodoxes i moure les consciències contra el fatalisme i descobrir noves ideologies que permetin superar el descrèdit actual de les elits.

La crisi política i social no es combat amb el silenci, tancant oficines per pandèmia i marxant de vacances.