
Pedro Sánchez vol comprar als catalans
Mentre Elisenda Paluzie corregeix Junqueras que ja està satisfet amb la taula de diàleg i li diu que cal un debat sobre una DUI efectiva, recordant que el referèndum es va fer l’1 d’octubre 2017 i molts encausats es queixen que els tenen per fer bonic, el president Pedro Sánchez juga amb la seva possible no assistència a la reunió de la taula de diàleg i ofereix diners per què els catalans ens preocupem d’altres coses que no pas la independència.
Pedro Sánchez vol distreure de la taula de diàleg
L’independentisme, pel que veiem, no està unit i Jordi Sánchez no n’acaba de sortir dels seus embolics, des que va intentar a Gràcia fer que l’alcaldessa deixés de ser escridassada. Jordi Cuixart encara no sap que Ada Colau i Janet Sanz volen expulsar el cotxe de la ciutat, com si fos possible una ciutat sense cotxes i tenir només els oficials i una mobilitat amb transport públic o bicicletes.
Sánchez ofereix crèdits que només satisfaran la gent del Foment del Treball, que l’aplaudiran segur, i possiblement també molts del Cercle d’Economia i no diem els del Círculo Ecuestre i alguns clubs de tenis i equitació.
A El País del diumenge 5 de setembre Pedro Sánchez ha fet unes declaracions tirant pilotes fora, sobre la taula de diàleg. És un escull que no amaga que pensa donar-li la volta amb diners i els enganys que siguin necessaris, com ja ens té acostumats.
Li cal cremar l'independentisme
Sánchez no valora que el repte independentista no és una fogarada de petards de Sant Joan ni de falles. Però vol fer amb la independència com si es tractés de ninots de falles. Li cal cremar l’independentisme català amb promeses, consolidant una elit econòmica favorable a l’Estat unitari i que no tingui definit un horitzó nacional català.
Els polítics catalans haurien de saber i veure que el regne d’Espanya no enganya, perquè no s’ha mogut d’on és, atacant tota possibilitat d’escissió, sense importar-li que es vegi que és un Estat en regressió autoritària. Tampoc els hi interessa al govern socialista i menys al PP/VOX, l’Espanya plural.