OCTUBRE 2017, ERRORS NO, APRENENTATGES?

El Republicà

abril 12, 2021

General

Octubre 2017, reflexions

Amb aquest punt de reflexió tanquen el llibre Picar pedra, Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina que han publicat a Saldonar aquest març de 2021.

Octubre 2017, el dia que no va ser

És bo reconèixer que el camí cap a la independència i l’Estat propi no era planer. La independència que es volia assolir amb el referèndum de l’1 d’octubre 2017 no va descarrilar, com pensen els autors del llibre, sinó que no va arribar a ser. La via unilateral que manté Puigdemont, no era el camí.

Octubre 2017, aprenentatge de cara a futur

Ara es vol dir que hem de conservar el record del projecte independentista del 2017 com un aprenentatge de cara a futur. I no es reconeix haver comès errors. El que s’ha de fer és moure el problema català a escala internacional i trobar valedors, a més de les institucions internacionals per promoure un nou referèndum pactat, amb totes les garanties, encara que a la Unió Europea no li faci gens de gràcia.

Octubre 2017, no es volia violència

L’estat d’ànim i la dinàmica popular va quedar frustrada amb la reacció del govern de l’Estat i l’actuació del Tribunal Constitucional. El govern català, o almenys una part, però, va fer marxa enrere a la vista de la violència policial i buscant la negociació amb La Moncloa.

Tribunals per resoldre un afer polític

La resta la va liquidar el Tribunal Suprem jutjant i condemnant els dirigents catalans, per salvar la unitat d’Espanya i crear un estat de temor a la població catalana.

Va arribar un moment que el president de la Generalitat, és cert, va adonar-se de què Catalunya no tenia força insurreccional ni capacitat de control del país, com tampoc suports internacionals que l’avalessin per proclamar la independència amb el resultat del referèndum a la mà. En cap cas es volia entrar en un procés de violència, per què el moviment era pacífic i democràtic.

Octubre 2017, referèndum il·legal segons el TC

Pel Tribunal Constitucional el referèndum per a la independència de Catalunya va ser il·legal per què la Constitució no l’admetia, i per la Fiscalia de l’Estat es va cometre un delicte de sedició intentant el trencament amb Espanya. VOX no va perdre el temps presentant-se com a querellant per fer pàtria davant el Tribunal Suprem.

Sensació de derrota

El 27 d’octubre del 2017 és cert que hi havia una moral de derrota al mateix Parlament. L’eufòria independentista s’apagava, mentre es preparava la marxa a l’exili d’una part del govern. La independència de Catalunya no seria una realitat, malgrat la possible mobilització ciutadana enfrontada a les forces de l’ordre.

Octubre 2017, els errors

La veritat és que es van cometre errors, com pensar que amb l’aprovació d’unes lleis del referèndum i de la desconnexió al Parlament ja n’hi havia prou, comptant amb la mobilització popular, però sense comptar amb la benedicció de cap institució internacional com hauria pogut ser el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, ni el control de les infraestructures, ni l’acceptació per la Moncloa del resultat del referèndum.

Error en la via per a la independència

Es va equivocar la via per què en fer lleis o buscar aparença de legalitat no n’hi havia prou, per molt correcte que fos la redacció dels textos. El Parlament de Catalunya no gaudia de la plena sobirania i l’independentisme de masses a què ens ha acostumat l’ANC amb la reivindicació pacífica d’un estat propi.

La ruptura amb l’Estat es van quedar en un anhel des del moment que es va participar en les eleccions autonòmiques catalanes convocades pel govern espanyol pel 27 D del 2017.

Majoria social

Catalunya no disposava d’una majoria social prou ampla per a assegurar una transició tranquil·la a la independència, sòlida i imbatible. La realitat és que teníem la repressió a les portes de Barcelona, començant per la destitució del govern i la dissolució del Parlament ordenada per Mariano Rajoy, amb una policia catalana disposada a practicar detencions al mateix Palau de la Generalitat.

L’hostilitat al procés amb un Estat que és cert no fa concessions, la vam conèixer, és cert, a través dels mitjans de comunicació, també hostils, i la manca de col·laboració dels sindicats, partint del precedent de la condemna d’Artur Mas per la consulta del 2014. I no diem la gran patronal que es va posar a favor dels que van decidir aplicar el 155 a Catalunya, ocupant les institucions de govern i l’administració. La gran burgesia catalana no estava amb les institucions de govern català.

Octubre 2017 a octubre 2021, nova estratègia

El fracàs no va impedir estimular les entitats civils i crear una nova estratègia de no-violència amb el conflicte amb l’Estat, organitzant alternatives per situar l’independentisme als més espais de poder civil possibles, com va ser a la Cambra de Comerç de Barcelona.

Ara toca analitzar els errors, admetre la derrota i preparar els nous camins cap a la independència de l’Estat espanyol, d’acord amb tot el fet previst i regulat pels Tractats de Dret Internacional. Per la qual cosa és necessari un govern sòlid i amb força electoral suficient després de la victòria independentista del 14-F 2021.