NO VOLEN LA TOLERÀNCIA COM A SOLUCIÓ

El Republicà

juliol 1, 2021

No volen la tolerància

No podem confondre els esdeveniments amb la història ni la història com la forma d’interpretar aquests esdeveniments, segons diu José Maria Ridao a República encantada (Tusquets 2021), i cita l’exemple de la substitució al Kremlin de la bandera soviètica per la de la Federació Russa quan el canvi de símbols ja havia perdut tot l’interès.

No volen abandonar les doctrines tradicionals

Però el que si guanya interès és la dificultat en fer que la tolerància es converteixi en una solució política i social per les desavinences que es produeixen entre pobles i territoris.

Com explica Ridao, a Espanya el problema es va produir amb la retirada de les tropes napoleòniques que havien introduït els principis del liberalisme. Espanya va optar per restablir a Cadis la legitimitat del poder peninsular respectant el principi dinàstic i les doctrines tradicionals, de manera que la sobirania residia en el rei el qual la rebia directament de Déu.

Cessió del liberalisme al tradicionalisme

La cessió del liberalisme al tradicionalisme operada a Cadis el 1812 crea un caràcter comú espanyol que ha restat invariable al llarg dels segles. Un rei, una religió i una nació.

Fixada aquesta realitat històrica es va convertir en invariable contra tota temptativa de transformació o canvi. També parlar de concepció democràtica del poder s’estavellava una vegada i una altra contra un poder que negava les llibertats i no va dubtar en afusellar els liberals.

No volen respectar les llibertats, creant autoritarisme

La manca de respecte a les llibertats ha facilitat el desenvolupament de l’autoritarisme en les relacions polítiques i la implantació d’una ortodòxia intolerant i intransigent amb les reivindicacions nacionals dels pobles perifèrics. La divisió de la societat ha sigut un fet més recentment amb la manifestació d’una acció política contrària a reconèixer altres legitimitats democràtiques i la sobirania dels pobles.

Condicions i sacrificis de diàleg

Tot procés de negociació té un recorregut obert i un final incert. Normalment ple d’obstacles per les posicions enfrontades, pels errors de càlcul propis i per la pressió exterior, tant política com mediàtica. El diàleg Catalunya-Espanya, ara sembla que de debò, es troba en aquesta cruïlla. Pot descarrilar, hipòtesi plausible, o pot esdevenir una fórmula assumible en què cap de les dues parts aparenti haver perdut l’objectiu ni la dignitat. Cal intentar-ho.