No podem observar allò que succeirà

Albert Cebrián

febrer 23, 2022

Pensament

Allò que succeirà no és observable

La nostra dimensió vital es compon de temps i espai i, al mateix temps, d’altres components, o dimensions, els quals caracteritzen el conjunt de realitat on vivim. Així doncs, ens envolta un món d’unicitats, atzarós, amb causalitats que presenten una constància en el temps, amb permanències, amb impossibilitat de viatjar al passat i amb impossibilitat d’observar el futur. Entre totes aquestes dimensions m’agradaria analitzar la impossibilitat d’observar el futur.

És una utopia que puguem veure allò que succeirà

Sempre ens ha fascinat poder posseir la capacitat d’observar el futur, bàsicament per evitar desgràcies. Però el futur es troba teixit sobre la base d’un món atzarós. Aquest tipus de món no implica, de totes maneres, que hi hagi factors, que componen el futur, mancats d’atzar. Això implicaria que hi ha certes dinàmiques que determinarien un destí, un futur escrit. Tanmateix, la impossibilitat d’experimentar el futur, de viure’l, es considerà més enllà del debat amb relació al destí.

El futur es construeix a conseqüència dels canvis en els fenòmens reals que tenen lloc al present. Sovint hom diu que el futur no existeix. Tenint en compte aquestes dinàmiques, veure el futur esdevé, per definició, una utopia, malgrat que hi ha creacions artístiques que imaginen poder fer salts en el temps, vers el passat i vers el futur.

Deixar un marge imaginatiu a la possibilitat d'experimentar el futur

Els somnis, aquest viatge interior misteriós i fascinant, s’han interpretat a vegades com finestres d’observació a allò que ha d’esdevenir. Probablement, els somnis i el camí que ens duu als somnis, siguin portes a l’aparició de nous sentits, però per llur estructura no són en absolut observacions del futur. No són pas observacions com les que experimentem amb el conjunt de sentits que coneixem.

Analitzar la impossibilitat d’observar el futur és també basar-se en la manca d’aquest tipus d’experiència tant a escala personal com en l’àmbit social. No hi ha individus que hagin demostrat viure observacions futures.

Independentment de deixar un marge imaginatiu a la possibilitat propera d’experimentar el futur, el que em queda clar és que abans aconseguirem descobrir un misteri encara major: l’existència de l’espai-mort.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!