Nacionalisme possibilista i conscient

El dilluns 6 de juny de 1977, el diari de campanya electoral Esquerra de Catalunya publicava un article d’Heribert Barrera amb el títol Per una Catalunya fraterna i solidària que reclamava el restabliment de la vigència dels principis i institucions de l’Estatut de 1932.

La restauració de la Generalitat i el retorn al capdavant del President Josep Tarradellas a l’exili, eren reivindicacions bàsiques del programa electoral d’Esquerra de Catalunya.

Aquestes reivindicacions significaven la continuïtat democràtica acabat el parèntesi dels 40 anys de dictadura . Barrera s’oposava, i amb raó, a possibilitar que Jordi Pujol es convertís en el nou President de la Generalitat abans del retorn del MHP Josep Tarradellas. Mai no s’ha sabut el perquè de la negativa de Jordi Pujol a fer un debat amb Heribert Barrera sobre aquest punt.

Jordi Pujol i Heribert Barrera no van fer cap debat per parlar de la no participació de Jordi Pujol en l’Organisme Consultiu al voltant del President Tarradellas, a més de participar a la Comissió dels 9, oposant-se també amb la seva abstenció a constituir una assemblea de parlamentaris i senadors amb la presidència del President a l’exili a la sessió Plenària de l’Assemblea de Catalunya, en la que Miquel Sellarès representava CDC.

Barrera volia una Catalunya neta dels estigmes del franquisme, amb tota la seva complexitat i diversitat. En cap cas volia Barrera una democràcia que fos el “coronament” i el “perfeccionament” de les institucions franquistes i amb la Generalitat restablerta volia eliminar totes les traces d’aquell règim per fer democràcia de veritat.

Heribert Barrera feia seva la “reivindicació de la justícia i la igualtat davant la llei de la fraternitat autèntica” partint de la base que la reivindicació de la Generalitat era la reivindicació de la dignitat. Volia ciutadans amb plens drets i no súbdits d’un poder estrany.

La nova realitat que es dibuixava a l’horitzó amb el retorn de la Generalitat republicana havia de permetre afirmar la diferenciació jurídica catalana de qualsevol altre dret, potenciar l’ús de la llengua catalana i de la cultura i tradicions pròpies i particulars de les terres catalanes, obtenint i consolidant a més institucions democràtiques i un nou grau de sobirania.

L’objectiu era també que les institucions de representació i de govern catalanes responguin a un mateix esperit de progrés i millora social, fidel a la realitat col·lectiva que lliurament decideixi el poble de Catalunya.

Barrera no volia estratègies insuficients que poguessin permetre retorns al passat i quedar-nos endarrere en el temps. Tampoc volia aquell juny de 1977 la demagògia electoral de l’eslògan “Catalunya ha de guanyar” posant per davant altres interessos que el repte dels drets nacionals de Catalunya, i la Catalunya fraterna i solidària a que aspiren les esquerres.

Les 500.000 persones que van omplir l’avinguda de les fonts de Montjuic la tarda el míting d’Esquerra de Catalunya el 12 de juny de 1977 van ser testimonis d’aquest missatge i de la ferma voluntat d’Heribert Barrera per el restabliment de la Generalitat i el retorn del President a l’exili.