Modificar l’Estat espanyol en federal
S’ha especulat moltes vegades sobre la possible transformació de l’Estat espanyol en federal, però tal com s’acostumen a fer les coses aquest federalisme mai hauria estat igualitari de les diverses nacions i regions que existeixen a l’Estat.
Intel·lectualitat política
El primer problema és que només hi ha reconeguda una nació que és Espanya, segons diu la Constitució de 1978.
El socialista català Joan Raventós estava per la ruptura de l’Estat espanyol que s’ha de modificar o potser destruir —deia— a favor d’un reconeixement de la pluralitat nacional i un model de convivència e les nacionalitats.
En els darrers temps del franquisme existia una intel·lectualitat política de diferents sensibilitats disposada a fixar estratègies conjuntes per obtenir una important projecció en el futur democràtic que ja es dibuixava a l’horitzó.
Teories de la descolonització i moviments antiimperialistes
Els punts de trobada entre els intel·lectuals en les diverses reunions en què van participar no van coincidir amb els plantejaments dels grups polítics que combatien la dictadura i van plantejar al final la transició cap a una democràcia per la via evolutiva, abandonant la tesi rupturista.
L’aparició en la nova política dels relats nacionals que adaptaven als nous temps les idees del moment republicà coincideix amb nous corrents teòrics i assaigs de moviments d’alliberament promoguts per polítics vinculats a grups d’esquerra nacional.
Van prosperar les teories de la descolonització per la influència dels casos de Cuba, Algèria i els moviments antiimperialistes il·lustrats per les doctrines marxistes i també per les tesis del Concili Vaticà II.
Modificar l’Estat espanyol, impossible sense el respecte
La força del nou nacionalisme, segons Ramón Villares, se situa en la fixació de nous paradigmes, la llengua, l’estructura econòmica i la lluita de classes dins de les comunitats nacionals, amb la idea d’autoafirmació cultural i política que defensen Vicens Vives i Jaume Fuster, entre d’altres.
Entre els grans plantejaments, fins a decidir del poble de Catalunya, optar per la independència. Ens segueix explicant Villares, que estava revisant la història política d’Espanya a partir de l’experiència de la guerra civil i la dictadura. A més del problema de la construcció de la identitat nacional espanyola que no se separava de la raça i la religió que a Catalunya havien sigut substituïdes per la llengua i el sentiment de pertinença a un poble definit com a instrument del creixement nacional.
En aquest sentit resulta impossible pretendre modificar l’Estat espanyol que no respecta les comunitats naturals que el componen no admet cap explicació de la qüestió nacional catalana que aporta nous conceptes democràtics a més d’un nacionalisme moderat com es va veure a Catalunya a partir de 1980.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български