MIRAR AL FUTUR, NO AL PASSAT

El Republicà

agost 13, 2021

Mirar al futur, sabem què ens en sortirem

Vivim en un període de crisi que ningú pot posar en dubte. Aquesta crisi encara durarà força temps. Però sabem que ens en sortirem per molt que pugi el deute públic en relació amb el PIB.

Mirar al futur, vigilant els perills dels fals optimisme

Però de la mateixa manera podem anar com els crancs i involucionar posant en perill l’escassa democràcia de què disposem, decididament contrària als drets dels pobles que no van participar en la construcció de Castella.

La crisi ha disparat d’una banda la competitivitat i la picardia, però també ha mantingut els privilegis d’alguns acostumats a fer-se servir. Són els del fals optimisme que converteixen en espectadors i servents els pessimistes.

Posar-ho tot en qüestió

No ens podem considerar arruïnats ni amb el medi ambient malmès, però estem obligats a aprendre la lliçó del que està passant i posar en marxa les reformes necessàries, salvar estalvis i petits capitals.

Estem obligats ara a posar tot en qüestió i reconèixer que la situació no es pot mantenir mirant a una altra banda ni políticament parlar de pàgina passada. Els fets són el que són i no es poden canviar. Tampoc poden quedar en mans dels quatre bancs supervivents a la concentració bancària.

Mirar al futur, amb tot el que tenim, sense descuidar res

Som una important potència turística, industrial i agrícola, a més d’hereus d’una història plurinacional indiscutible que ens recorden les esglésies, els castells, l’urbanisme de les poblacions costaneres i rurals, i el mateix paisatge que avui crema.

No podem descuidar, però, que el pes els deutes ens amenaça amb el declivi que ens pot conduir a situacions econòmiques i socials extremes que posin en perill la creativitat i la nostra posició geopolítica.

Torna el creixement, però seguim patint les conseqüències de la pandèmia

Ara ens anuncien que torna el creixement malgrat la pandèmia, i es produeixen notables diferències de riquesa entre els diversos territoris de l’Estat i entre les diferents classes socials.

La pandèmia s’ha comportat com una tempesta salvatge que ens ha dut a una situació difícil que no aconsella canviar de dirigents, ja que els aspirants porten l’herència de l’immobilisme i la seva falsa arrogància de centralisme impositiu i excloent que s’arriba a confondre amb el centralisme socialista.

Mirar al futur, amb un model solidari, àgil i fraternal

Ens hem de preparar per assumir, mesures de reconstrucció econòmica i social impopulars, ja que serà impossible reduir el deute públic sense apujar els impostos.

La societat ha d’optar per un model solidari, àgil i fraternal en el ple sentit de la paraula en lloc de seguir en la improvisació i el cinisme, i fugir de posar en marxa reformes audaces per servir l’interès general.

Afrontar el món tal com ens ve

El govern ha de saber i acceptar que el poder no és propietat del president per què ha de treballar en coalició per fer front a les dificultats econòmiques, socials i polítiques, a més de les discussions territorials, l’ecologia, la cultura, les lluites contra la llengua catalana en un món en canvi del qual cap govern se’n pot sostreure.

Per afrontar el món tal com ens ve, serà necessària atorgar confiança a la gestió pública, ser conscients que la pandèmia ni la crisi no han acabat.

Mirar al futur, amb realisme i esforç

Ens interessa Catalunya i la seva sort, no els tripijocs de l’oposició barroera només interessada a comunicar pessimisme. Ens importa el realisme i l’esforç per salvar els errors comesos, sense resignar-nos als diagnòstics del mal son i de la repressió social de la dissidència política.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!