Metròpolis democràtiques

Fa moltes setmanes que no sentim dir res a la Presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ada Colau. Ara està enfeinada en cobrar taxes per residus urbans amb el rebut de l’aigua i en no donar a l’Estat el superàvit que diu que té. També té la preocupació de la qüestió penal que ha aparegut amb els comptes de Unidas Podemos i que tantes alegries està donant al PP i C’s.

Les metròpolis són agrupaments de municipis que es converteixen en ens importants pel seu pressupost i per les seves competències. Però la seva presidència i càrrecs de direcció no procedeixen d’elecció directa per sufragi universal, sinó en funció del repartiment de càrrecs pels resultats electorals de les eleccions municipals.

Les àrees metropolitanes poden ser un factor de dinamització de l’habitatge, la mobilitat, l’economia, l’energia, la cultura, la investigació i molt més. Però en aquestes àrees encara es prioritzen els interessos de partit.

La coalició socialista amb Podem no està en disposició d’afavorir el que interessa als alcaldes d’ERC o de JxCat. La Corporació s’ha fet seguint el joc de les combinacions en el repartiment de càrrecs. Les aliances contra natura són perfectament possibles.

Per anar be i acabar amb aquest estat de coses s’haurien de fer eleccions metropolitanes desconnectades de les municipals, de manera que els ciutadans rebessin la informació suficient per decidir les possibilitats metropolitanes. Avui, l’Àrea Metropolitana és un joc d’interessos i no és l’eco de cap veu ciutadana.

La reforma que proposem en la forma d’elegir els càrrecs de l’Àrea Metropolitana per sufragi universal és necessària per restablir el pluralisme i l’interès general.