Hi ha pocs projectes esperança per construir la societat futura. Sembla que no interessi fer una reflexió profunda sobre els principis de la nostra societat. La gent jove fuig de fer aportacions crítiques i creadores. Què està passant?
Durant anys hem tingut com objectiu el creixement, i no hem dubtat en posar en perill la supervivència del planeta terra. Roger Garaudy ho va denunciar els anys 70 veient com destruïm el planeta amb la fabricació de bombes nuclears, acumulació de residus radioactius, enverinament dels mars, el canvi climàtic i la desforestació.
També hem descobert que hi ha una crisi d’energia i de materials rars necessaris per fer avançar les noves tecnologies. En armament i reactors nuclears s’ha invertit el que es necessita per satisfer les necessitats humanes.
L’any 1971, el Correu de la UNESCO va publicar el Manifest de Menton firmat per més de 2.000 savis i quatre premis nobel advertint contra la proliferació de centrals nuclears i complexes d’energia atòmica. L’enverinament radioactiu del medi ambient és una realitat. Recordem Txernobil i el Japò.
Existeixen altres energies que ara anem veient que són una solució per concebre un nou model de societat i un nou model de creixement sense despeses irracionals d’energia.
Ens cal desenvolupar els transports col·lectius amb motor elèctric, camps magnètics i les línies ferroviàries per excloure els transports per camió que era l’objectiu del corredor mediterrani vilment aturat per els governs conservadors espanyols.
La reconversió a les noves energies ha començat tard per la manca d’investigació per construir motors no contaminants.
Vivim intentant compensar frustracions, deia Roger Garaudy a una nova civilització, un projecte d’esperança (Cuadernos para el Diàlogo, Madrid, 1976), i ens cal estimular la investigació científica i tecnològica.
També caldrà lluita contra l’anomenat enriquiment sense causa en el sector de l’habitatge, contra l’especulació del sol i l’insuficiència d’equipaments socials, amb un urbanisme a escala humana.
Vivim en la mediocritat perquè altres pensen per nosaltres i no volem fer cap esforç per nosaltres mateixos quan veiem la designació de dirigents i el repartiment de poders.
Treballem per fer créixer el capital i no ens preguntem quin és el seu origen i com es financia en temps de crisi. Els treballadors no són conscients de la seva dignitat i no exigeixen el dret al vot en les assemblees d’accionistes i els consells d’administració. L’autoritat a l’empresa és una qüestió encara per resoldre en els temps de la democràcia.