

La sanitat pública s'ha desestabilitzat amb la pandèmia
Les desigualtats també es poden veure en les expectatives de vida dels que viuen en la pobresa i la precarietat. El més greu actualment és la desestabilització dels serveis públics de salut per la pandèmia per una allau de contagiats per irresponsabilitats i manca de prudència.
La sanitat pública decau. La sanitat es converteix en un luxe
La salut que és prioritària ha deixat de ser-ho de la mateixa manera que una alimentació equilibrada i sana esdevé inaccessible per a molts i es converteix en un luxe per minories.
Cada dia veiem més infants que presenten obesitat a causa d’una mala alimentació. Els primers que són colpejats per aquesta malaltia que en provoca moltes d’altres són els infants dels barris degradats i depauperats.
Catalunya té una sanitat pública de prestigi, però mal finançada
Som un país, Catalunya, amb una sanitat pública de prestigi, malt finançat, però també mancat de personal i amb una fractura sanitària en el sector de les urgències que es veuen desbordats per assistències que es poden fer en centres de proximitat com són els CAP, també minvats de personal.
La urgència permet ser atès pràcticament de manera immediata, a diferència d’altres serveis. A l’assistència de proximitat l’organització ha jerarquitzat el tracte al malalt i el servei de manera que els retards creen un mur entre el malalt i el servei de salut.
La sanitat pública necessita polítiques de prevenció
Manquen polítiques de prevenció i unes millors estructures de medicina de proximitat accessibles amb menys retards i dificultats. El servei s’ha d’estendre per igual als barris i a les zones rurals, sense carregar els doctors amb més serveis dels que poden fer amb normalitat.
Caldrà que els metges generalistes retrobin el gust per la feina amb la col·laboració dels especialistes, que no s’han de fer esperar ni dilatar les visites i examen dels pacients quan ho demanin els generalistes.
Els metges haurien de disposar de temps
També és convenient que els metges disposin de temps per fer la feina i no l’hagin de repartir entre consultes, serveis d’urgències i servei hospitalari, segons cada centre per cobrir la falta de personal…
S’ha de crear una medicina escolar i universitària, ja que s’ha d’acostumar a la consulta mèdica, començant per l’estat bocal i dentari.
La sanitat ha de ser eficaç en la despesa i en les inversions
La sanitat ha de fer honor a l’eficàcia de la despesa i a les inversions en material d’investigació i la robòtica.
La pandèmia ha posat també en relleu les malalties professionals i els accidents de treball. A l’inici de la pandèmia el treball era penible i no es van prendre mesures de protecció eficaces per manca de material, situació que ha agreujat les deficiències inicials de la sanitat pública contra la pandèmia.
La sanitat pública necessita un pla de reestructurització
L’Estat, les Comunitats Autònomes amb els serveis traspassats disposen dels mitjans econòmics que precisa la sanitat pública, la que afecta a tots els ciutadans, amb independència de la sanitat privada que, en cas d’urgència, deriva el pacient cap a la sanitat pública si convé.
Un pla de reestructuració i de modernització és indispensable per a la nova etapa tant per la medicina de proximitat com per la medicina hospitalària, sense descuidar l’assistència domiciliària.