Avui el poeta Miquel Marti i Pol, hauria complert 89 anys, i m’adjunta un poema de l’escriptor de Roda, que sembla haver estat escrit avui mateix, com si fos una premonició¡ del que ens passaria als catalans, gairebé quinze anys després de la seva mort.
“De dos amors que tenia
l’un en terra, l’altre en mar,
el de terra l’empresonen,
l’altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.”
.
Jo, per adherir-me, una vegada més, a l’homenatge a aquest gran poeta i gran persona —i alhora als amors que també tenim empresonats o exiliats— us convido a escoltar un dels poemes de Miquel Martí i Pol que més m’agraden, recitat per mi mateix, dins l’espai “La nit dels ignorants”, de Catalunya Ràdio, aquest programa de tan multitudinària audiència nocturna que dirigeix Xavier Solà amb la col·aboració tènico-musical d’Oriol Fidalgo:
“L’ELIONOR”.