Madrid és madrid

Moltes vegades ens ha semblat malament que el destí d’un país estigués en mans d’un banc quan vam descobrir que la democràcia no és el règim que permet el funcionament normal de la vida política i la creació de les lleis. Son variats els factors que incideixen i son punts d’inflexió en un règim democràtic.

L’Estat d’alarma ha capgirat tots els criteris que poguéssim tenir sobre el funcionament de les institucions quan hem vist que el mercat és qui dicta les regles.

Tornen a ser els treballadors els que carreguen amb el pes de les dificultats i la por als contagis, més que no pas els anomenats vulnerables, doncs els treballadors com els sanitaris són ara els més vulnerables.

Nord i Sud d’Europa tornen a ser mons diferents. Els del nord no confien en els del sud i no amaguen els seus dubtes sobre la continuïtat d’una Europa on el vell nacionalisme dirigit per la ultradreta. El Covid ha destapat la nul·la solidaritat europea i l’egoisme de les velles nacions.

La immigració descontrolada busca el seu espai en aquesta societat que ha tancat fronteres, més la que busca refugi als països europeus fugint de la misèria i de les guerres locals. Les demandes de papers per a tots trenquen els esquemes tradicionals i la capacitat d’acollida de les administracions que veuen les lleis sense valor.

En aquest context des de Madrid arriben a Catalunya 1741 milers de mascaretes per els 7.500.000 catalans, immigrants inclosos. La distribució serà discriminatòria per força. Però el primer greuge d’aquest enviament està a la xifra. No n’hi ha per tots. Pot ser alguna per el Museu d’història.

El Conseller Buch ho ha denunciat per el fet de que la quantitat de mascaretes rebudes fa referència a una data històrica que correspon a la caiguda de Barcelona durant la guerra de successió, el 1714. Pot ser ara toqui tornar a parlar de 1939. Vol dir això que Pedro Sánchez vol que trenquem el diàleg per justificar-se davant els seus que n’eren contraris i la dreta?

La quantitat limitada de mascaretes, no sabem decidida per qui, es considera una burla de la dignitat catalana. Se’n riuen de Catalunya? Es creuen a Madrid amb dret a menysprear els catalans amb l’excusa de les mascaretes?

Mentre això passa i el govern espanyol comença a aixecar el confinament dels treballadors de les indústries, tot dient que no aixequen el confinament, els sindicalistes comencen a pensar que el govern ha cedit a les pressions dels senyors i senyores de l’Ibex que ha aprofitat l’imprevisible pronòstic de l’evolució de l’economia i la feblesa de l’Estat.

De nou la política se segueix fent a Madrid i no es té en compte que altres territoris opinen i tenen criteris avalats per els metges.

El canvi que entenem precipitat del govern espanyol, demostra que el capitalisme centrat a Madrid té poder i rebrà el valor del treball, no la plusvàlua per què no es detingui el progrés hi hagi la crisi que hi hagi. Madrid segueix essent Madrid.

De nou l’empresariat vol traslladar el preu de la crisi a l’Estat i a les classes populars, mentre el seu capitalisme ferotge es reinventa per sortir de qualsevol nova crisi. És Madrid el centre del capitalisme a Espanya?

Els paradisos fiscals segueixen intocables, les grans fortunes a les llistes de Forbes i Merril Lynch. Ni socialistes ni conservadors disposen del poder de fer política des del moment que accepten les pressions de les maniobres especulatives que només miren el seu futur.